Por favor, use este identificador para citar o enlazar a este item: http://hdl.handle.net/10261/238453
COMPARTIR / EXPORTAR:
logo share SHARE BASE
Visualizar otros formatos: MARC | Dublin Core | RDF | ORE | MODS | METS | DIDL | DATACITE

Invitar a revisión por pares abierta
Título

Petits depredadors marins

Otros títulosSmall marine predators
AutorMassana, Ramon CSIC ORCID
Palabras clavePredation
Diversity
Phagocytosis
Heterotrophic flagellates
Marine stramenopiles
Depredació
Diversitat
Fagocitosi
Flagel·lats heteròtrofs
Estramenòpils marins
Fecha de publicación2020
EditorSocietat Catalana de Biologia
CitaciónTreballs de la Societat Catalana de Biología 70: 12-17 (2020)
Resumen[EN] One of the major transitions in the evolution of life was when one unicellular organism learned to eat another, allowing the establishment of food webs and the formation of complex organisms and ecosystems. Most unicellular eukaryotes known today have maintained this ancestral predation capacity and are very important players in marine food webs, where a large share of primary and secondary production is due to microbes. The smallest predators in marine ecosystems, unicellular colorless flagellated eukaryotes, are the principal agents of prokaryotic mortality and potential prey for upper trophic levels, playing a key role in the remineralization of inorganic nutrients. Here we will review our knowledge of this assemblage of small predators from an ecological and evolutionary perspective, looking at who they are, their numbers and what they do. This essential component of marine systems is beginning to be well characterized in our times
[CAT] Una de les grans transicions en l’evolució de la vida fou quan un organisme unicel·lular va aprendre a menjar-ne un altre, fet que va permetre l’establiment de les xarxes tròfiques i la formació d’organismes i ecosistemes més complexos. La majoria d’eucariotes unicel·lulars actuals han mantingut la capacitat depredadora ancestral i tenen un gran protagonisme en les xarxes tròfiques marines, on bona part de la producció primària i secundària és microbiana. Els depredadors més petits d’aquests ecosistemes, eucariotes unicel ·lulars sense pigments i amb flagel, són els agents principals de la mortalitat de procariotes marins, són preses per a nivells tròfics superiors i tenen un paper clau en la remineralització de nutrients inorgànics. En aquest treball exposarem què sabem d’aquest grup de depredadors des d’un punt de vista ecològic i evolutiu: qui són, quants n’hi ha i què fan. Aquest component essencial dels sistemes marins comença a estar ben caracteritzat
Descripción6 pages, 5 figures
Versión del editorhttps://doi.org/10.2436/20.1501.02.186
https://www.raco.cat/index.php/TreballsSCBiologia/article/view/386125
URIhttp://hdl.handle.net/10261/238453
DOI10.2436/20.1501.02.186
ISSN0212-3037
E-ISSN2013-9802
Aparece en las colecciones: (ICM) Material de divulgación




Ficheros en este ítem:
Fichero Descripción Tamaño Formato
Massana_2020.pdf771,13 kBAdobe PDFVista previa
Visualizar/Abrir
Mostrar el registro completo

CORE Recommender

Page view(s)

63
checked on 30-abr-2024

Download(s)

48
checked on 30-abr-2024

Google ScholarTM

Check

Altmetric

Altmetric


NOTA: Los ítems de Digital.CSIC están protegidos por copyright, con todos los derechos reservados, a menos que se indique lo contrario.