Galícia i Granada: pelegrinatge i exercici de cavalleria en terres ibèriques i musulmanes occidentals a la baixa edat mitjana

Abstract

Si bé és obvi que devien tenir el que podríem considerar un mínim «pla de viatge», els relats i moltes de les empremtes documentals que ens han llegat alguns d'aquests cavallers demostren que sovint deixaven un ampli marge a la improvisació no només pel que feia a la durada o abast temporal, sinó també a la destinació i abast geogràfic deis seus periples. Els seus viatges podien durar uns quants anys i la seva estada a la Península s'allargava durant mesos. Tant si pensem en els protagonistes de les narracions autobiogratiques com si ens fixem en les traces arxivístiques deixades per molts deis individus que visitaren les terres ibèriques, es fa difícil, i fins i tot irnpossible, eneasellar sota un únic epígraf la naturalesa, motivacions i intencions de cadascun i deis seus viatges. Perque cavallers, diplomatics, cortesans, croats, pelegrins i, adhuc, burgesos i mercaders no constitueixen pas realitats necessariament i mútuament excloents, però sí, en canvi, difícilment dissociables, ja que conformen diverses cares inseparables d'una mateixa moneda que s'interseccionen i que només excepcionalment poden disseccionar-se amb nitidesa. Per això, probablement l'únic denominador comú que els podem aplicar amb propietat és el de viatgers.