Estudi Socioeconòmic sobre la flota pesquera catalana. Descripció del mostreig i les dades obtingudes en l’estudi efectuat sobre la flota del port de Palamós (ICATMAR 23-12)

Abstract

En el marc de la recopilació de dades sobre la pesca a Catalunya realitzat per l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR), l’any 2020 es va començar la recollida sistemàtica de dades socioeconòmiques sobre la flota pesquera comercial catalana a través d’una prova pilot al port de Vilanova i la Geltrú (ICATMAR 20-01). L’objectiu d’aquesta línia és obtenir dades perquè l’administració disposi de la informació necessària per tal de gestionar els recursos tenint en compte els interessos, a vegades contraposats, de tota la comunitat pesquera. La Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible (DGPMPS) de la Generalitat de Catalunya disposa de les dades d’ingressos per vendes en euros, preu mitjà de les espècies comercials i captures en pes de tota la flota que ven a les llotges de Catalunya, però no té encara informació sobre les despeses de l’activitat econòmica pesquera ni sobre l’estructura social del sector. Seguint l’estructuració de la costa catalana en 3 zones (Nord, Centre i Sud, ICATMAR 22-04), el pla d’acció contempla realitzar un estudi socioeconòmic al llarg del territori, per a poder dur a terme una anàlisi comparativa entre zones. Per a aquesta segona fase de l’estudi socioeconòmic de la flota pesquera catalana, es va escollir el port de Palamós perquè la seva mida és comparable a la del port de Vilanova i la Geltrú, on es va realitzar la prova pilot, està situat a la zona Nord del litoral català i també hi són ben representades les diferents pesqueres practicades a Catalunya (Figura 1). Actualment la flota pesquera de Palamós consta de 3 barques d’encerclament, 23 barques d’arrossegament i 16 barques d’arts menors (sonseres, tresmalls, soltes, nanses i palangre de fons), totes elles en actiu i amb horaris de sortida, arribada i venda a llotja diferents en funció de cada modalitat de pesca. A més, la Confraria d’aquest port compta amb 2 mariscadors que, en funció de l’època de l’any, es dediquen a les modalitats de línies de mà i canya, poteres i marisqueig (Figura 2). Tant l’art d’arrossegament com el d’encerclament fan parades temporals per veda (2 i 1 mesos a l’hivern respectivament), les sonseres fan parada per “veda biològica” (2,5 mesos també a l’hivern) per tal de contribuir a la regeneració dels caladors que exploten i preservar la seva espècie objectiu i, per últim, els mariscadors fan veda de l’eriçó (Paracentrotus lividus) durant 5 mesos entre primavera i estiu. Les vedes estan regulades per la Unió Europea per garantir la sostenibilitat de les activitats pesqueres i que aquestes tinguin el mínim impacte en l’ecosistema marí. [...]