Jornada Recordant Margalef: Sèries Temporals, Ciència i Societat

Abstract

[ES] Esta jornada, organizada por los investigadores del ICM Cèlia Marrasé y Francesc Peters, quiso ligar la figura de Margalef a la importancia de realizar observaciones continuadas en el tiempo para trabajar tanto aspectos puramente científicos de las ciencias marinas cómo para entender e investigar cambios que pueden tener una gran repercussión social. Ramon Margalef fue, en los años 40, pionero en la obtención de series temporales marinas. Durante la jornada se recordó su papel en este ámbito y se debatió, entre otros aspectos, maneras de mantener este esfuerzo de estudio continuado en el tiempo y el papel que varios agentes sociales pueden tener para contribuir en ello. Al acto, participaron tanto científicos, como agentes sociales y políticos, entidades y gestores (ver programa). “La necesidad del mantenimiento de series temporales marinas quedó claramente reflejada para cubrir aspectos de gestión, con importantes implicaciones económicas, y entender el sistema para encarar y adaptarse a cambios en el futuro próximo" comenta Francesc Peters, co-organizador del evento y moderador de la mesa redonda. “Se constató que, por parte de la administración pública, la dedicación de fondos para el mantenimiento de series temporales está muy condicionada por el cumplimiento de leyes y directivas, sobretodo europeas. También siguen faltando en nuestro país, a pesar de las recomendaciones de informes de los últimos 10 años o más, instrumentos de financiación de proyectos científicos a largo término como los requeridos para el mantenimiento de series temporales marinas. Mientras que estos objetivos no se tienen que abandonar, la comunidad científica tiene cada vez más claro que se tiene que involucrar la participación de particulares y empresas en el mantenimiento de una columna vertebral de financiación para series temporales marinas, que no tiene porqué representar un gran esfuerzo económico. A la vez, parece claro que la iniciativa de este esfuerzo tiene que salir de la misma comunidad científica” concluye el investigador. Ramon Margalef fue uno de los científicos más reconocidos en el ámbito de la oceanografía, la limnología y la ecología, y es autor de obras de referencia obligada para entender el funcionamiento de la natura, como por ejemplo Ecología (1974), Limnología (1983) y Our Biosphere (1997). Medalla de Oro de la Generalitat de Cataluña el 2003 y primer científico reconocido con la Cruz de Sant Jordi el 1997, Margalef fue uno de los pioneros a desarrollar una investigación marina de calidad y altamente competitiva. El 1980 fue galardonado por el Instituto Bedford de Oceanografía de Halifax (Canadá) con el premio Huntsman al excelencia en ciencias marinas, considerado el Nobel de la oceanografía, en su primera edición. Históricamente, Margalef está considerado uno de los tres científicos españoles de más prestigio internacional del siglo XX, junto con Santiago Ramón y Cajal y Severo Ochoa, reconocidos con el premio Nobel. Miembro de la Sección de Ciencias Biológicas del Instituto de Estudios Catalanes y de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, era también miembro correspondiente de las academias de Madrid, Sevilla y Galicia y de la Academia Nacional de Ciencias de los Estados Unidos. Además, Margalef fue investido doctor honoris causa por las Universidades de Laval (Canadá), Aix-Marsella (Francia), Luján (Argentina) y Alicante (España). Margalef fue científico del Instituto de Investigaciones Pesqueras del CSIC (el actual Instituto de Ciencias del Mar) desde su fundación el 1951 hasta el 1974, y fue director del 1965 al 1967. El 1967 ocupó en la Universitat de Barcelona la primera cátedra de Ecología al Estado español

[CAT] Aquesta jornada, organitzada pels investigadors de l’ICM Cèlia Marrasé i Francesc Peters, va voler lligar la figura de Margalef amb la importància de realitzar observacions continuades en el temps per treballar tant aspectes purament científics de les ciències marines com per entendre i investigar canvis que poden tenir una gran afectació social. Ramon Margalef va ser, en els anys 40, pioner en l'obtenció de sèries temporals marines. A la jornada es va recordar el seu paper i es va debatre, entre altres aspectes, sobre com es pot mantenir aquest esforç d'estudi continuat en el temps i com diversos agents socials hi poden contribuir. L’esdeveniment va comptar amb la participació de científics, així com d'agents socials i polítics, entitats i gestors (veure programa). “La necessitat del manteniment de sèries temporals marines va quedar clarament palesa per cobrir aspectes de gestió, amb importants implicacions econòmiques, i entendre el sistema per poder afrontar i adaptar-se a canvis en el futur proper” comenta Francesc Peters, co-organitzador de l’esdeveniment i moderador de la taula rodona. “Es va constatar que, per part de l’administració pública, la dedicació de fons pel manteniment de sèries temporals ve molt condicionada pel compliment de lleis i directrius, sobretot europees. També segueixen mancant en el nostre país, malgrat les recomanacions d'informes dels darrers 10 anys o més, instruments de finançament de projectes científics a llarg termini com es necessita pel manteniment de sèries temporals marines. Mentre que aquests objectius no s'han d'abandonar, la comunitat científica té cada vegada més clar que s'ha d'involucrar la participació d’empreses en el manteniment d'una columna vertebral de finançament per sèries temporals marines, que no ha de perquè representar un gran esforç econòmic. A la vegada, sembla clar que la iniciativa d'aquest esforç ha de sortir de la mateixa comunitat científica” conclueix l’investigador. Ramon Margalef ha estat un dels científics més reconeguts en l’àmbit de l'oceanografia, la limnologia i l’ecologia, i és autor d’obres de referència obligada per entendre el funcionament de la natura, com ara Ecología (1974), Limnología (1983) i Our Biosphere (1997). Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya el 2003 i primer científic reconegut amb la Creu de Sant Jordi el 1997, Margalef va ser un dels pioners a desenvolupar una recerca marina de qualitat i altament competitiva. El 1980 va ser guardonat per l’Institut Bedford d’Oceanografia de Halifax (Canadà) amb el Premi Huntsman a l’excel·lència en ciències marines, considerat el Nobel de l’oceanografia, en la seva primera edició. Històricament, Margalef està considerat un dels tres científics espanyols de més prestigi internacional del segle XX, juntament amb Santiago Ramón y Cajal i Severo Ochoa, reconeguts amb el Premi Nobel. Membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, era també membre corresponent de les acadèmies de Madrid, Sevilla i Galícia i de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units. A més, Margalef va ser investit doctor honoris causa per les Universitats de Laval (Canadà), Aix-Marsella (França), Luján (Argentina) i Alacant (Espanya). Margalef va ser científic de l’Institut d’Investigacions Pesqueres del CSIC (l’actual Institut de Ciències del Mar) des de la seva fundació el 1951 fins al 1974, i va ser-ne director del 1965 al 1967. El 1967 va ocupar a la Universitat de Barcelona la primera càtedra d’Ecologia a l’Estat espanyol