The biology of blue whiting (Micromesistius poutassou) in the NW Mediterranean: a species under siege by overfishing and climatic constraints

Abstract

[EN] Blue whiting, Micromesistius poutassou (Risso, 1827), is a mesopelagic gadoid widely distributed in the North Atlantic and the Mediterranean Sea, inhabiting waters over the shelf edge and continental slope. The species plays an important role in the marine food web feeding on pelagic crustaceans and mesopelagic fish and being consumed by a wide range of predators from pelagic and benthic habitats. It is a species of commercial interest, exploited in the northern colder areas of the Mediterranean. Despite its ecological and commercial significance, information on its biology and behaviour is mostly restricted to the Atlantic waters, and the information for this species in the Mediterranean is very scarce. In the last decade, blue whiting population has displayed a decreasing trend in the NW Mediterranean, and now it remains at very low levels. In this context, this Ph.D. thesis aims to unveil the main drivers (physical, biological and anthropogenic) of the population dynamics of blue whiting in the NW Mediterranean Sea. The blue whiting population parameters have been updated and the growth of the species and its relationship among reproduction and energy reserves have been described. Blue whiting reaches the first maturity at around 18 cm TL for both sexes that is achieved the spawning season following its birth. Females and males show different growth curves, with females reaching higher sizes than males. Spatial segregation by age and size has been observed. While smaller individuals (age 0 and 1) remain in the shelf break (130-250 m depth), the large ones (age >2) are more abundant in the upper slope (250-550 m). The largest individuals (>26 cm TL, age >3) display movements along the year and approach the coast in winter for reproduction, disappearing in summer and autumn. The study of the feeding ecology highlight the relevance of the Myctophidae fish as the main prey for blue whiting. This energetic prey is mainly consumed in spring and summer, which might allow the species to recover energy reserves after the reproductive period and supply the energetic demands of the fast growth season. The dominance of fish in the blue whiting diet evidences that the trophic position of the species in the Mediterranean is higher than in the Atlantic, where it mainly prey on Euphausiacea and zooplanktonic crustaceans. [...]

[CAT] La maire, Micromesistius poutassou (Risso, 1827), és un gàdid mesopelàgic que es troba àmpliament distribuït a la zona oriental de l’oceà Atlàntic i al mar Mediterrani. Juga un paper important en les xarxes tròfiques marines ja que s’alimenta de crustacis i peixos mesopelàgics alhora que és presa d’una gran varietat de depredadors tant de l’hàbitat pelàgic com bentònic. Tot i la seva importància ecològica i comercial, la informació sobre l’espècie està centrada principalment en les poblacions de l’Atlàntic, i la informació de les poblacions del Mediterrani és molt escassa. Durant l’última dècada, la població de maire al Mediterrani nord-occidental ha anat disminuint i actualment es manté a nivells molt baixos d’abundància. En aquest context, aquesta tesis doctoral pretén dilucidar els principals impulsors (físics, biològics i antropogènics) de la dinàmica poblacional de la maire al Mediterrani nord-occidental. En aquesta tesi, s’actualitzen els paràmetres poblacionals de la maire i es descriu el creixement de l’espècie i la relació amb la reproducció i les reserves energètiques. La maire assoleix la primera maduresa als 18 cm en ambdós sexes, a la qual arriba en la primera època de posta després del naixement. El creixement de l’espècie mostra diferències segons el sexe, les femelles assoleixen talles majors que els mascles. S’ha observat una segregació espacial per talles i edats: mentre els individus més petits (edats de 0 i 1) tendeixen a ser en el trencant de la plataforma (130-250 m de profunditat), els individus grans (edat >2) són més abundants al talús superior (250-550 m de profunditat). Els individus més grans (>26 cm, edat > 3 anys) realitzen moviments al llarg de l’any, apropant-se a la costa per a reproduir-se a l’hivern, i desapareixent a l’estiu i la tardor. L’estudi de l’ecologia tròfica destaca la importància dels peixos mictòfids com a presa principal de la maire al Mediterrani. Aquestes preses són molt energètiques i consumides principalment durant la primavera i l’estiu, la qual cosa permet que la maire recuperi les reserves energètiques després del període reproductor i alhora pugui satisfer l’alta demanda energètica de l’època de creixement ràpid. La dominància de peixos en la dieta de la maire al Mediterrani evidencia una posició tròfica major respecte a la maire de l’Atlàntic, on l’espècie depreda principalment eufausiacis i crustacis zooplanctònics. [...]