Estudi experimental delspatrons morfològics i quimics de la dinoflagel·lada tòxica Ostreopsis cf. ovata en funció de la disponibilitat de nutrients

Abstract

[EN] Ostreopsis cf. ovata is an epiphytic/benthic dinoflagellate that produces powerfully toxins (playtoxin and ovatotoxins). Blooms of this dinoflagellate seems to be increasing in frequency and geographic distribution, being noticed in the Mediterranean Sea those last years. Nowadays, O. ovatais considered an important toxic species because its important effects on human health and mortalitiesof some marine organisms that play important ecological roles such as Paracentrotus lividus. The aim of this study is to evaluate the effects of nitrogen (N) and phosphorous (P) in different concentrations on cell growth, cell sizeand toxin production of an O. cf ovata strain isolated from the North-West Mediterranean Sea (Catalonia). The approaching used in this work was based on the comparison between four different treatments: one under high availability of nutrients and high N:P ratio (f/2), one in Redfield ratio (f/10), one under low phosphorous concentration (-P) and the last one under low nutrient limited conditions (-N). Our hypothesis was that a different availability of nutrients (N & P) would differently and importantly affect the physiological and chemical conditions of the four strains we designed for our study. A large supply of nutrients and a mismatch in the N:P ratio will lead to a rapid cell growth; but low nutrient availability seems to show increased toxin production. Also, different nutrient availability seems to show different survival strategies (cyst induction), indicated by changes in cell size and shape. We show that Ostreopsis blooms seems to be closely related to nutrient availability. Although the results of this work cannot be regarded as completely conclusive, they can serve for a broader consideration on the effect of nutrient ratio and nutrients availability in the development of these problematic blooms generated by O. cf ovata

[CAT] Des de ja fa unes quantes dècades, és conegut que l’home està exercint una forta pressió cap a tot un seguit d’ecosistemes actualment molt vulnerables, entenent aquests com a subconjunts del sistema econòmic aptes per a esser explotats i maltractats (Chiffel & Dalmaso, 2013). Un d’aquests sistemes tant malmesos avui en dia és l’ecosistema costaner, una zona altament alterada i modificada per l’activitat humana. En concret i entrant mésen detall, les costes de la mar Mediterrània han patit una enorme transformació d’origen antròpic degut a les construccions i alteracions que ha estat suportantal llarg del segle XX i XXI (Martí & Ponce, 2011). L'alta massificació de les costes nord occidentals del mar Mediterrani no només ha comportat problemes pel que fa a l'ordenació del territori i a l’alteració de l’hàbitat, sinó també moltes altres problemàtiques associades a aquest fet. L’augment del comerç i del trànsit marítim a escala global (actualment circulen al voltant d’unes 220.000 embarcacions diàries1) i al mar Mediterrani, també està comportant problemes de contaminació i d’introducció d’espècies invasores via aigües de llast, algunes problemàtiques i perilloses per als nostres ecosistemes.