El saber popular globalitzat: plantes de fora en la tradició catalana

Abstract

L’etnobotànica estudia les relacions entre els grups humans i la biodiversitat vegetal: com les persones nomenem, (re)coneixem, trobem, recollim, preparem, conservem i fem servir les plantes, en definitiva, com les gestionem. Aquestes relacions són dinàmiques, i evolucionen d’acord amb les necessitats de cada moment i també en funció les espècies vegetals disponibles. Gràcies a aquest dinamisme, i a la globalització dels coneixements, moltes de les espècies vegetals emprades tradicionalment a Catalunya no són en realitat autòctones. En aquesta comunicació ens ocuparem d’exposar com aquestes espècies s’han incorporat, i es segueixen incorporant a la tradició catalana, i quins en són exemples i usos més rellevants. Perquè la tradició és viva, evoluciona i s’adapta als nous temps.