Les plantes amenaçades de Catalunya als principals herbaris catalans

Abstract

Les col·leccions botàniques constitueixen una font d’ informació ben documentada sobre la distribució dels tàxons al llarg del temps i de l’espai i a més el seu ús com una font imprescindible de dades per a l’aplicació d’estratègies de conservació és ben reconeguda (Krupnick et al., 2010). La informatització de les dades contingudes a les etiquetes dels espècimens ha permès que aquestes siguin més accessibles a la comunitat científica augmentant-ne el seu ús en estudis de biodiversitat i polítiques de conservació. Els objectius del present treball són (1) posar en comú les dades dels espècimens de plantes amenaçades a Catalunya conservades als herbaris públics catalans, (2) facilitar la seva accessibilitat publicant-les conjuntament al portal internacional de GBIF, (3) caracteritzar i descriure la diversitat taxonòmica, geogràfica i temporal de les dades i (4) valorar fins a quin punt els herbaris tenen una bona representació del passat i el present d’aquesta flora. S’han recopilat les dades de les espècies amenaçades i extingides de la llista vermella (Sáez et al., 2010), és a dir, un total de 199 tàxons. Es presenten conjuntament les dades dels herbaris de l’Institut Botànic de Barcelona, de les universitats de Barcelona i Girona, de l’Institut d’Estudi Ilerdencs i del Museu de les Terres de l’Ebre. El conjunt obtingut inclou poc més de 1.600 plecs d’herbari, amb representació del 93,5% dels tàxons estudiats. Aproximadament la meitat dels tàxons tenen més de cinc espècimens, i alguns pocs fins i tot superen la trentena. Els resultats obtinguts permeten demostrar la bona representativitat d’aquests tàxons als herbaris estudiats tant des de punt de vista taxonòmic com geogràfic i temporal. A més, es constata que hi ha plecs d’herbari de localitats inèdites, que no figuraven fins ara ni a la bibliografia ni als portals de bases de dades florístiques.