English   español  
Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/10261/196679
Share/Impact:
Statistics
logo share SHARE   Add this article to your Mendeley library MendeleyBASE
Visualizar otros formatos: MARC | Dublin Core | RDF | ORE | MODS | METS | DIDL
Exportar a otros formatos:

Title

Kalanchoe houghtonii (Crassulaceae) com a planta invasora a Catalunya: noves cites i distribució potencial

AuthorsMesquida, Vanessa; Herrando Moraira, Sonia ; Nualart, Neus ; Gómez-Bellver, Carlos; Sáez, Llorenç; López-Pujol, Jordi
Issue Date28-Nov-2016
CitationIV Jornades de Conservació de Flora i Funga (2016)
AbstractEl gènere Kalanchoe Adans. compta amb prop de 150 espècies, distribuïdes principalment a Madagascar (el seu centre de diversitat), però també a d’altres àrees d’Àfrica i Àsia. Malauradament, algunes espècies cultivades com a plantes ornamentals s’han convertit en invasores globals, en part gràcies a la seva capacitat per reproduir-se vegetativament a partir de pseudobulbils. A Catalunya s’han citat fins a la data dues espècies del gènere, Kalanchoe daigremontiana i K. delagoensis, més l’híbrid resultat de l’encreuament d’aquestes, K. · houghtonii. Tanmateix, només una de les tres (K. daigremontiana) és llistada a EXOCAT, el catàleg d’espècies exòtiques de Catalunya (Andreu & Pino, 2013). A més, la recent descripció de l’híbrid (Ward, 2006) ha permès d’adonar-se que moltes de les citacions atribuïdes al parental morfològicament més proper (K. daigremontiana) són errònies i corresponen en realitat a K. · houghtonii, d’una capacitat invasora molt superior. Aquesta notoespècie, coneguda en altres latituds com a “mare de milers” (mother of thousands) o “mare de milions” (mother of millions) s’observa cada cop amb més freqüència a Catalunya (Guillot et al., 2014), especialment en zones urbanes i periurbanes. A partir d’una revisió a fons de la literatura i també de l’observació de noves localitats d’aquesta planta, presentem els mapes de distribució potencial de K. · houghtonii utilitzant anàlisis de modelització de nínxol ecològic. La modelització s’ha dut a terme amb el programa MaxEnt en dues escales temporals: present i sota diversos escenaris de canvi climàtic per a l’any 2070. A banda de capes climàtiques, hem emprat altres variables que poden ser rellevants per a predir la distribució de l’espècie, com ara el tipus d’hàbitat (segons la classificació CORINE de la Unió Europea), el tipus de sòl, l’alçada i la petjada humana (human footprint).
DescriptionTrabajo presentado en las IV Jornades de Conservació de Flora i Funga, celebradas en Olot (Gerona, España), del 28 al 30 de noviembre de 2016
URIhttp://hdl.handle.net/10261/196679
Appears in Collections:(IBB) Comunicaciones congresos
Files in This Item:
File Description SizeFormat 
accesoRestringido.pdf15,35 kBAdobe PDFThumbnail
View/Open
Show full item record
Review this work
 


WARNING: Items in Digital.CSIC are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.