The transnational experience of a catalan nationalist: Pere Rossell i Vilar and the reform of the Barcelona Zoo (1918-1921)

Abstract

[EN] Pere M. Rossell i Vilar (1883-1933), a veterinarian and later politician, is well known as a promoter of scientific animal husbandry. He applied his ideas of a «Catalan race» not only to livestock (cattle and pork) but also to human beings. Because of his insistence on «racial purity», historians called him a «modern racist». Much less known is his important role in the attempts to reform the Barcelona Zoo between 1918 and 1932. In this context, in 1919 and 1921, Rossell produced two voluminous memoranda that have not yet been studied. In these memoirs, he tried to present the state-ofthe-art in zoo management by presenting a wealth of data on European and North American zoos. They dealt with issues such as the construction of animal houses, animal diseases, economic parameters, and zoo personnel. The first memorandum was to a large part based on reports published by the French zoo reformer Gustave Loisel. The second one was the fruit of Rossell¿s zoo voyage through Western and Central Europe in the summer of 1920. Rossell was deeply influenced by the «zoo revolution» of Carl Hagenbeck and his concept of enclosures without visible bars or fences put into practice in the «animal paradise» of Stellingen outside Hamburg. This article will show how both Rossell¿s reading of Loisel and his enthusiasm for Hagenbeck, drove the reform discussion in Barcelona in the 1920s and beyond. It will thus highlight the relevance of transurban networks of zoos as well as the ongoing debate about the goal of the zoo, torn between scientific research, acclimatization, and site of mass culture. Through constant communication, cooperation but also competition, zoos co-evolved. Finally, the article will ask how Rossell¿s Catalan nationalism and biological racism coexisted with his transnational vision of a modern zoo.

[CAT] Pere M. Rossell i Vilar (1883-1933), veterinari i al final de la seva vida polític, és molt conegut com a impulsor de la ramaderia científica. Va aplicar les seves idees d’una «raça catalana» no només al bestiar (boví i porcí) sinó també a l’ésser humà. A causa de la seva insistència en la «puresa racial», els historiadors el van qualificar de «racista modern». Molt menys conegut és el seu paper important en els intents de reforma del Zoo de Barcelona entre 1918 i 1932. En aquest context, el 1919 i el 1921, Rossell va elaborar dos voluminoses memòries que encara no s’han estudiat. En aquestes memòries va intentar presentar l’estat de la qüestió en la gestió de zoològics presentant una gran quantitat de dades dels zoos europeus i nord-americans. Van tractar temes com la construcció de cases d’animals, les malalties dels animals, els paràmetres econòmics i el personal del zoològic. El primer memoràndum es basava en gran part en informes publicats pel reformador francès del zoo Gustave Loisel. El segon va ser fruit del viatge de Rossell al zoo per l’Europa occidental i central l’estiu de 1920. Rossell va estar profundament influenciat per la «revolució del zoològic» de Carl Hagenbeck i el seu concepte de tancaments sense barres ni tanques visibles posat en pràctica en el «paradís animal» de Stellingen a les afores d’Hamburg. Aquest article mostrarà com ambdues, la lectura de Loisel de Rossell i el seu entusiasme per Hagenbeck, van impulsar la discussió sobre la reforma a Barcelona dels anys vint i més enllà. Així, es posarà en relleu la rellevància de les xarxes transurbanes de zoològics, així com el debat en curs sobre l’objectiu del zoo, dividit entre la recerca científica, l’aclimatació i la cultura de masses. A través de la comunicació constant, la cooperació, però també la competició, els zoos van evolucionar conjuntament. Finalment, l’article preguntarà com van conviure el nacionalisme català i el racisme biològic de Rossell amb la seva visió transnacional d’un zoològic modern.