Cèl.lules mare, embrions i clonació: el naixement d'un nou paradigma?

Abstract

El 1962, el físic i historiador de la ciència (i, posteriorment, filòsof) nord-americà Thomas S. Kuhn (1922-1996) publica la primera edició de "L¿estructura de les revolucions científiques". Encara que no exempta de crítiques, la reflexió de Kuhn ha estat de certa utilitat tant per als estudiosos de la ciència com per als qui fem ciència a seques. En el seu assaig, Kuhn intenta resoldre com es produeix el progrés científic i com determinats conceptes, als quals anomena paradigmes, s'instal·len en aquest extraordinari bagatge de mètodes, conceptes i actituds al qual anomenem ciència, produint les anomenades revolucions científiques. Per això, utilitza l'exemple del descobriment de l'oxigen per Lavoisier i Priestley: de la teoria del flogist, amb poca penetració en la tecnologia de l'època, es passa a la conclusió que l'oxigen és un dels dos components essencials de l'atmosfera. Cada revolució científica ha suposat el rebuig per part de la comunitat de teories acceptades anteriorment, ha modificat les normes científiques de treball i ha originat fortes controvèrsies.

L'objectiu d'aquest article és analitzar si la clonació de l'ovella Dolly i l'obtenció de cèl·lules mare a partir de la massa cel·lular interna del blastòcit humà constitueixen un nou paradigma amb el que conviurem durant les properes dècades i, sobre tot, com pot afectar això les nostres vides. Quan es reflexiona sobre les possibilitats d'aquest nou paradigma dóna la sensació que parlem de ciència ficció, però d'una ciència ficció que sembla estar al caure, però aquesta vegada no són novel·listes o escriptors més o menys consagrats els qui la descriuen, sinó científics de prestigi, alguns amb el premi Nobel, i empreses biotecnològiques punteres. Tal com va assenyalar Isaac Asimov, un dels grans mestres de la ciència ficció, el més difícil no era imaginar-se la invenció d'un aparell nou com ara la televisió, sinó de quina manera la televisió acabaria afectant les nostres vides.

La creació de l'ovella Dolly, publicada a finals de 1997, és per a molts científics un dels descobriments més importants de l'últim segle. Perquè? Per descomptat, no per la possibilitat d'obtenir duplicats d'Adolf Hitler, Albert Einstein o Marylin Monroe, possibilitats que han rebut un ressò en la premsa gairebé al mateix nivell que el desconeixement que alguns periodistes tenen de la important contribució dels nutrients durant l'embaràs i ambient familiar i social en els primers anys de vida.

Potser la clonació reproductiva acabi tenint un interès biotecnològic en la producció de proteïnes o d'òrgans per a xenotrasplantaments en animals transgènics, com han mostrat els seus creadors i, sens dubte, la clonació terapèutica serà d'utilitat en l'obtenció de cèl·lules immunocompatibles per als pacients però, amb diferència, l'aportació més important de Dolly, i la raó per la qual Ian Wilmut i Keitb Campbell es fan mereixedors del Premi Nobel de Fisiologia i Medicina, és el canvi de paradigma que ha produït en la biologia.