Ésser esclau Algunes consideracions a tall de conclusió

Abstract

Si alguna cosa es pot afirmar d’aquest volum sobre esclavatge és que tot allò de què es fa esment en el subtítol (identitat, aculturació, agency), totes les dinàmiques socials, fan acte de presència d’una manera o altra en les diverses contribucions que s’hi inclouen. Algunes tracten específicament d’aspectes conceptuals la mateixa noció de «cultura» i «aculturació», la idea d’«identitat» i d’«agency». Però més enllà d’aquestes aportacions centrades de manera clara en aspectes teòrics, tots els estudis apliquen alguns d’aquests conceptes a la problemàtica que analitzen. Una de les qüestions que em semblen d’indubtable interès és què significa el fet d’ésser esclau, quelcom que canvia no només segons el lloc i l’època sinó que fins i tot es pot modificar en el mateix itinerari personal d’una persona considerada esclava. En realitat, no tan sols la marginalitat ans també l’ambigüitat d’estatus està al centre de la identitat social de l’esclau. En parlar de dinàmiques socials, una de les temàtiques implícites en la concepció d’aquest volum, pot resultar interessant tenir en compte el fet que hi ha tres paràmetres diferents de la lògica social que tenen una gran importància per a la incardinació dels individus en les estructures de qualsevol societat: la identitat, l’ordre i jerarquització social, i la necessitat de l’intercanvi. La problemàtica de la identitat és un tema recurrent al llarg d’aquest volum. La identitat és allò que ens defineix dins d’una comunitat i ens delimita dels altres. I atès que la identitat -ja sigui personal o col·lectiva- constitueix sempre un fet social, és un concepte primordial dins de les lògiques socials.