L'etnologia a Catalunya, avui: eines de coneixement i desenvolupament

Abstract

Els darrers anys de l'Antropologia han estat marcats per allò que es coneix com a «condició postmoderna»; aquesta ha fet que la disciplina hagi hagut de girar sobre si mateixa per tal de replantejar-se tot un seguit de qüestions. Així, a partir de l'anomenada «reflexivitat antropològica», s'ha estimulat l'anàlisi de la natura de la comprensió etnogràfica així com el reconeixement del caràcter retòric de l'Antropologia. Això s'ha traduït en que, a redós de l'estudi de l'experiència antropològica, hagin sorgit noves perspectives disciplinars així com una major consciència sobre la necessitat d'implicar els sabers antropològics en la construcció cultural de l'«Altre». D'aquesta forma, en els darrers anys es pot observar com problemàtiques més clàssiques conviuen amb nous objectes d'estudi. Una de les temàtiques que avui està focalitzant més els interessos, les esperances i els esforços dels antropòlegs és l'àmbit conegut com Patrimoni Etnològic.