Tectònica, glaciacions i biodiversitat

Abstract

Qualsevol iniciativa orientada a la conservació de la biodiversitat ha d’estar basada en el coneixement del seu origen i dels factors que la condicionen. Per a entendre la biodiversitat actual i els seus patrons geogràfics necessitem conèixer el context i els processos geològics que afecten la dinàmica evolutiva. La biodiversitat és el balanç entre especiació i extinció, dos processos evolutius fortament condicionats pels canvis paleogeogràfics i paleoambientals que han tingut lloc durant la història de la Terra. Les condicions paleogeogràfiques estan determinades principalment per processos i fenòmens tectònics associats a la deriva continental, mentre que els principals canvis paleoambientals consisteixen en variacions climàtiques degudes a canvis astronòmics i de circulació oceànica/atmosfèrica. La influència dels fenòmens geològics sobre l’origen de la biodiversitat actual és un tema polèmic on hi ha posicions extremes sobre el paper dels canvis tectònics o bé climàtics com a principals causes de diversificació. Un cas clàssic des de Darwin, que encara està en discussió, és l’origen de l’elevada diversitat tropical, que té en el Neotròpic (o tròpic americà) un dels màxims representants. Les espècies neotropicals actuals han anat apareixent progressivament des de l’Eocè (56-34 milions d’anys abans del present) fins el Pleistocè (els darrers 2,6 milions d’anys). Durant aquest interval de temps, els principals canvis determinats per la tectònica han estat les incursions marines a la conca amazònica, l’aixecament dels Andes o la formació de l’Istme de Panamà, mentre que els canvis climàtics més rellevants han estat associats a les glaciacions globals del Pleistocè. Tots aquests fenòmens han influït sobre l’especiació, extinció i migració de les espècies neotropicals però, quin ha estat més determinant?