Incidència, ritme i conseqüències del reagrupament familiar a Catalunya

González Ferrer, Amparo

Por favor, use este identificador para citar o enlazar a este item: http://hdl.handle.net/10261/93149

COMPARTIR / EXPORTAR:

SHARE BASE	Comparte tu historia de Acceso Abierto
Visualizar otros formatos: MARC \| Dublin Core \| RDF \| ORE \| MODS \| METS \| DIDL \| DATACITE
Refman EndNote Bibtex RefWorks Excel CSV PDF DataCite Send via email

Título:	Incidència, ritme i conseqüències del reagrupament familiar a Catalunya
Autor:	González Ferrer, Amparo CSIC ORCID
Palabras clave:	Immigració Catalunya Reagrupament
Fecha de publicación:	2000
Editor:	Fundació Jaume Bofill
Citación:	Informes Breus
Serie:	23
Descripción:	La por del reagrupament familiar i el seu potencial efecte multiplicador ha estat, i continua sent, una constant en la gestió contemporània de les migracions internacionals. Els estats receptors al·ludeixen sovint a la impossibilitat de controlar adequadament els fluxos d’entrada a causa del dret que assisteix els ja residents de reunir amb ells certs membres de la seva família més immediata (Jasso i Rosenszweig, 1986, 1989; Freeman, 1995; Sassen, 1996). Espanya no ha estat aliena a aquestes pors i discursos, que van apareixent esporàdicament en els mitjans de comunicació i en les declaracions d’alguns responsables polítics; i que generalment s’intensifiquen i generalitzen en conjuntures de recessió econòmica com la que travessem actualment. Com a prova d’això, n’hi ha prou de comparar les declaracions que la secretària d’Estat per a Immigració, Consol Rumí, feia el març de 2007, quan interpretava l’augment del nombre d’autoritzacions de residència expedides per reagrupament familiar com un element positiu en la mesura que el reagrupament familiar “afavoreix la integració de l’individu en la societat d’acollida i esmorteeix els riscos d’aïllament respecte a l’entorn” (El País, 15 de març de 2007), i les de l’actual ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, quan poc després d’estrenar el seu càrrec va proposar un enduriment de les condicions legals per reagrupar els ascendents basant-se en càlculs del seu gabinet, que estimaven possible que “un milió d’estrangers arribés a Espanya 14 El reagrupament familiar a Catalunya, una aproximació quantitativa en els pròxims cinc anys per reagrupament familiar”, dada que si es confirma implicaria “problemes per sostenir les prestacions socials a la població en el seu conjunt” (El Periódico de Catalunya, 20 de juny de 2008). Malgrat la magnitud de les xifres que es mouen i la transcendència política de la qüestió, les dades i investigacions amb què comptàvem fins fa poc per il·lustrar el debat eren ben escasses. En aquest capítol examinarem en quina mesura la disponibilitat de l’Encuesta Nacional de Inmigrantes 2007 (ENI) millora la situació anterior per al cas concret de Catalunya.
Versión del editor:	http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/517.pdf
URI:	http://hdl.handle.net/10261/93149
ISBN:	978-84-692-8956-3
Aparece en las colecciones:	(CCHS-IEGD) Libros y partes de libros