Anàlisi quantitativa de l’expressió d’isoformes de tau 3R i 4R a les malalties d’Alzheimer i dels grànuls argiròfils

Abstract

El procés de tall i unió (splicing) alternatiu de l’exó 10 de la proteïna associada a microtúbuls tau dóna lloc a isoformes amb 3 o 4 repeticions en el domini d'unió als microtúbuls. A les malalties neurodegeneratives anomenades taupaties aquestes isoformes de tau, anomenades tau 3R i 4R, respectivament, són hiperfosforilades i s'acumulen a les neurones i la glia d'una manera específica segons la malaltia. Així, les formes tau 3R són les que predominen a la malaltia de Pick, les tau 4R a la paràlisi supranuclear progressiva (PSP), la degeneració corticobasal (CBD) i a la malaltia amb grànuls argiròfils (argyrophilic grain disease, AGD), mentre que a la malaltia d’Alzheimer s’hi troben les dues isoformes 3R i 4R. Pel que fa a la proporció dels mRNAs de les isoformes de tau, s’ha demostrat que la relació 4R/3R està augmentada en algunes regions cerebrals a la PSP i la CBD, mentre que a les malalties d’Alzheimer i de Pick aquesta relació no és diferent de la dels controls. Per tal de determinar si es produeixen alteracions en l'expressió d'mRNA de tau 3R i 4R que puguin contribuir a l'acumulació de tau 4R en els grànuls argiròfils a l’AGD, hem examinat per RT-PCR quantitativa mostres de cervell de pacients amb AGD en comparació amb casos control i pacients en etapes inicials de la malaltia d’Alzheimer (Braak III-IV). Hem utilitzant sondes i primers específics per les variants 3R i 4R de tau. A les regions analitzades, que inclouen l’hippocamp anterior i posterior, escorça frontal i temporal, no hem trobat diferències significatives en la relació 4R/3R entre AGD, Alzheimer primerenc i casos control. Aquests resultats estan d’acord amb estudis anteriors en malalts d’Alzheimer. L’absència d’alteracions en l’expressió del mRNA de tau 3R i 4R suggereix que la composició d’isoformes de tau que s’agreguen tant en els cabdells neurofibril·lars a la malaltia d’Alzheimer com en els grànuls argiròfils a l’AGD no depèn de factors genètics sinó que estaria controlada principalment per esdeveniments post-translacionals.