Estructura i diversitat genètica de les poblacions pirinenques de Dichoropetalum schottii (Bess.) Pimenov & Kljuykov (Apiaceae): avaluació per a l’establiment de prioritats en conservació.

Abstract

[EN]Dichoropetalum schottii is a taxon of S. European mountains reaching its western distribution limit at the Pyrenees. A single Iberian location is known, hosting c. 250 individuals (CR according to IUCN 2001 categories). It is also known in France from some ten localities in the Eastern Pyrenees and protected by law in Catalonia and Languedoc-Roussillon.

Allozyme variation of Pyrenean populations has been studied. Parameters of genetic variation (P99, A, He) for eight loci show lower values for the Catalan population (25.0; 1.37; 0.100, respectively) than for the remaining Pyrenean populations (37.5-50; 1.50; 0.112-0.134), in congruence with small population size and marginal excentric situation in relation with the total distribution area.

By comparing the obtained data with those of populations of the whole distribution area, we conclude that the Pyrenean populations set can be distinguished as a significant portion of genetic variation, characterized by private alleles and by a relatively recent origin, coming from an E. Mediterranean mountain stock. The set of Pyrenean populations can be identified as a functional conservation unit for which conservation measures are proposed.

[CAT]Dichoropetalum schottii és un tàxon de les muntanyes del S. d’Europa que ateny el seu extrem occidental de distribució als Pirineus. Se’n coneix una única localitat ibèrica amb vora 250 individus (CR segons categories UICN 2001). A l’estat francès és conegut d’una desena de localitats dels Pirineus Orientals. Aquest tàxon és protegit legalment tant a la Catalunya autònoma com a la regió del Llenguadoc-Rosselló.

S’ha estudiat la variació al·loenzimàtica de les poblacions pirinenques. Els paràmetres de variació genètica (P99, A, He) per a vuit loci indiquen valors més baixos a la població catalana (25,0; 1,37; 0,100, respectivament) que no pas a la resta de poblacions dels Pirineus (37,5-50; 1,50;0,112-0,134), congruents amb la petita mida poblacional i amb la situació marginal excèntrica respecte a l’àrea de distribució total.

Comparant les dades obtingudes amb les de poblacions de tota l’àrea de distribució es conclou que el nucli pirinenc en conjunt pot ser distingit com una fracció significativa de la variació genètica caracteritzada per la presència d’al·lels privats i per un origen relativament recent, a partir d’una estirp procedent de les muntanyes mediterrànies orientals. El conjunt de poblacions pirinenques és identificable com a unitat funcional de conservació, per a la qual es proposen mesures de conservació.