La lluïció de 1419 segons les primeres inscripcions del castell de Mataró als llibres de comptes del Batlle General de Catalunya (1420-1421)

Abstract

El 1366, Pere el Cerimoniós, necessitat de diners a causa del conflicte de Sardenya, havia venut el castell de Mataró, per 6500 lliures, a Pere de Màrgens. A principis del segle XV, després de diversos plets entre els seus hereus, el castell era en mans de Baltasar de Màrgens, descendent col·lateral de Pere i fill del jurista Antoni de Torres. A causa de la insuficiència de les seves rendes i per poder fer front a les seves necessitats econòmiques, la monarquia catalano-aragonesa havia de recórrer, sovint, a l'alienació de part del seu patrimoni, que, posteriorment, en moments de millora o d'estabilitat, intentava recuperar. Durant el regnat de Ferran d'Antequera, va iniciar-se una onada de processos de recuperació de patrimoni alienat, a la qual les Corts van concedir, el 1413, a Barcelona, un donatiu de 100 mil lliures. La lluïció del castell de Mataró, el 1419, durant el regnat d'Alfons el Magnànim, és fruit de tot això.