Paisatge agrari i abastament a Cervera (1370-1380)

Abstract

Cervera era al s.XIV un nucli demogràfic important, la vuitena ciutat en importància de Catalunya, i un centre urbà que exercia de capital d'una àmplia comarca rural. En aquest àmbit es dóna un fort impuls mercantil i industrial. La vila aglutina la manufactura i els serveis de la rodalia, i constitueix un mercat fix i un centre de producció artesanal; on destaca per la seva importància la producció tèxtil. Amb tot, és una població integrada al camp de la rodalia, amb una activitat agrícola principal: l'agrícola. En aquest marc és donarà una sèrie de crisis de subsistències que estem estudiant (en concret la de 1374-77). Aquestes crisis, però, venen precedides d'uns factors determinants. El primer d'ells, i del qual ens hem ocupat en el present article, és el del paisatge agrari i la important relació que aquest tenia amb l'abastament de la vila. Aquest tema va ser tractat per M. TURULL en la seva tesi i el present treball pren aquesta obra com a referència, ampliant-la en algunes qüestions. Durant tota l'Edat Mitjana Cervera patirà els problemes generats entorn a l'abastament i la propietat de l'aigua de corrents superficials i pous. Recordem que ens trobem en una zona on l'aigua és un bé necessari i escàs. Això explica els conflictes que es generaran per l'aprofitament de l'aigua dels torrents de la comarca. Altres temes tractats en aquest treball són el cultiu del raïm i l'abastament de vi, el cultiu del safrà com a producte comercial, la ramaderia i els carnissers, el cultíu de cereal a Cervera, i finalment, altres conreus.