Algunes consideracions entorn al "temps" en el mesolític, neolític i calcolític de Catalunya

Abstract

(CAT) Malgrat que el temps no constitueix per ell mateix una categoria d’anàlisi històrica, pels/les historiadors/res constitueix una dimensió ineludible en qualsevol estudi. El control del marc temporal esdevé imprescindible en qualsevol recerca històrica per a poder ordenar els fets i comprendre el desenvolupament dels diferents processos que els han causat, amb els seus canvis i les seves recurrències. Però aquesta necessitat de controlar el marc cronològic dóna pas a que el temps esdevingui un element dinàmic, susceptible de diferents aproximacions i, per tant, a que hi hagi diferents concepcions del mateix. D’alguna manera el temps esdevé els temps, en funció de les preguntes, els objectius, els marcs teòrics... dels investigadors i investigadores. Aquesta constatació esdevé particularment rellevant quan s’aborda l’estudi de processos o períodes on han succeït esdeveniments particularment transcendents per la història de la humanitat, com succeeix per exemple amb el procés de canvi de les societats caçadoresrecol ·lectores a les societats pageses. Si no es compta amb una adequada visió temporal que permeti situar cada element en el seu moment, es corre un greu risc d’interpretar de manera errònia els processos que s’estudien al no conèixer amb exactitud la successió temporal dels esmentats elements. És cert que establir un marc temporal correcte i rigorós no permet comptar automàticament amb explicacions històriques, però també és cert que sense el mateix és molt difícil arribar a entendre el com i el per què dels processos històrics concrets que van tenir lloc, raó última de la recerca històrica. En aquest article volem fer algunes reflexions al voltant de diverses qüestions vinculades amb el coneixement del marc temporal on es desenvolupen les darreres societats caçadores-recol·lectores i les primeres comunitats pageses fins a les primeres comunitats amb metal·lúrgia al nord-est de la península ibèrica. Sense voler ni poder ésser exhaustius, volem exposar la nostra visió i proposar una discussió oberta al voltant d’un cert nombre de qüestions que creiem primordials en l’estudi i comprensió dels processos històrics que van conèixer les societats que van protagonitzar tots aquests canvis al nord-est de la península ibèrica.

(ESP) El tiempo constituye una coordenada básica en la investigación histórica. A pesar que por él mismo no explica nada, no disponer de una adecuada ubicación temporal del objeto de estudio constituye un obstáculo fundamental. En este trabajo, presentamos algunas reflexiones y consideraciones alrededor de los diferentes aspectos que plantea la realización de diferentes lecturas del tiempo entre 12.000 cal ANE y el 2.000 cal ANE. Se incide sobretodo en algunos aspectos clave que se vienen utilizando para proponer y explicar algunos momentos de inflexión significativos. Asimismo, proponemos abrir un debate sobre otras formas posibles de utilizar la investigación sobre el tiempo en la Prehistoria Reciente de nuestra zona de estudio.

(EN) Time is a fundamental coordinate in historical research. Though it does not explain anything by itself, the lack of an adequate temporal framework for the object of study becomes a critical obstacle. In this paper we present a number of ideas and considerations regarding the diverse aspects that are evoked by the different readings of time between 12,000 cal B.C. and 2000 cal B.C. Here, particular emphasis is placed on some of the key aspects usual often frequently to suggest and explain significant turning points in history. Thus, we propose opening a debate on other possible exploits of time research in the Recent Prehistory of our study area.

(FR) Le temps constitue une coordonnée de base dans la recherche historique. Bien que celui-ci n’explique rien, ne pas disposer d’une localisation temporaire adéquate de l’objet de l’étude constitue un obstacle fondamental. Nous présentons dans ce travail, certaines réflexions et considérations concernant les différents aspects qu’aborde la réalisation de différentes lectures du temps entre 12.000 cal. A.N.E. et 2.000 cal. A.N.E. On se penche en particulier sur certains aspects clés employés actuellement pour proposer et expliquer certains moments d’inflexion significatifs. Ainsi, nous proposons d’ouvrir un débat sur d’autres formes éventuelles d’utiliser la recherche sur le temps dans la préhistoire récente de notre zone d’étude.