English   español  
Por favor, use este identificador para citar o enlazar a este item: http://hdl.handle.net/10261/26284
Compartir / Impacto:
Estadísticas
Add this article to your Mendeley library MendeleyBASE
Ver citas en Google académico
Visualizar otros formatos: MARC | Dublin Core | RDF | ORE | MODS | METS | DIDL
Título

El poder dels consellers de Barcelona a través dels consolats d’ultramar (final del segle XIII i primer terç del XIV)

AutorMutgé Vives, Josefina
Palabras claveConsulados
Poder
Barcelona
Sevilla
Sicilia
Edad Media
Fecha de publicación1-dic-2009
EditorArxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
CitaciónXI Congrés d’Història de Barcelona – La ciutat en xarxa, 1-3 de desembre de 2009
ResumenLa present comunicació estudia una de les xarxes a través de les quals el govern municipal de Barcelona féu ús del seu poder entre els darrers anys del segle XIII i el primer quart del XIV: els consolats d’ultramar. S’hi fa una nova lectura de diversos documents, procedents de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, sobre els quals ja s’havia treballat, i s’estudia com es manifestava el poder dels consellers sobre els consolats de catalans, en els casos concrets de Sevilla i de Sicília. En el cas del consolat de Sevilla, els consellers, tot manifestant la seva autoritat, van obtenir dels reis de Castella que els mercaders catalans gaudissin dels mateixos privilegis que tenien els genovesos. D’altra banda, s’enfrontaren amb els reis catalanoaragonesos, concretament, amb Alfons el Liberal i Jaume II, per haver aquests monarques elegit cònsols del catalans a Sevilla, negligint el privilegi que Jaume I havia concedit als consellers segons el qual només eren aquests qui podien elegir els cònsols d’ultramar. Alfons el Liberal reconegué que les protestes dels governants barcelonins eren justificades i va revocar el nomenament. Jaume II va haver de declarar que la seva designació no perjudicava el privilegi de Jaume I, sinó que aquest es mantenia en tot el seu vigor. Pel que fa als consolats de l’illa de Sicília, els consellers procediren amb autoritat de diverses maneres. Una d’elles consistí en l’obligació adreçada als cònsols de fixar unes taxes a pagar pels mercaders. Així mateix, en algunes ocasions, els consellers recriminaren severament uns mercaders que volien deposar el cònsol de Palerm i també el cònsol de Messina, per haver pres aquests alguna decisió important sense comptar amb l’autoritat sobirana dels consellers de Barcelona. A la comunicació es comenta també que els magistrats de Barcelona foren capaços de fomentar les bones relacions entre Jaume II i el seu germà Frederic III de Sicília, a partir de 1302, per tal d’assolir la pau al Mediterrani occidental i mantenir els privilegis concedits per Jaume II el 1286, quan era rei de Sicília, uns privilegis que asseguraven als barcelonins d’obtenir gra de l’illa i estar exempts del pagament de gabelles. En aquestes gestions també es van valer de la col·laboració dels cònsols d’ultramar.
Versión del editorhttp://www.bcn.es/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/pdf/mutgec.pdf
URIhttp://hdl.handle.net/10261/26284
Aparece en las colecciones: (IMF) Comunicaciones congresos
Ficheros en este ítem:
Fichero Descripción Tamaño Formato  
Mutge_09_1_poder.pdf89,14 kBAdobe PDFVista previa
Visualizar/Abrir
Mostrar el registro completo
 


NOTA: Los ítems de Digital.CSIC están protegidos por copyright, con todos los derechos reservados, a menos que se indique lo contrario.