Por favor, use este identificador para citar o enlazar a este item: http://hdl.handle.net/10261/255511
COMPARTIR / EXPORTAR:
logo share SHARE BASE
Visualizar otros formatos: MARC | Dublin Core | RDF | ORE | MODS | METS | DIDL | DATACITE

Invitar a revisión por pares abierta
Título

Fishermen and scientists: synergies for the exploration, conservation and sustainability of the marine environment

Otros títulosPescadores y científicos: sinergias para la exploración, conservación y sostenibilidad del medio marino
Pescadors i científics: sinergies per a l’ús, conservació i sostenibilitat del medi marí
AutorSantín, Andreu CSIC ORCID CVN ; Grinyó, Jordi CSIC ORCID; Ambroso, Stefano CSIC ORCID ; Baena, Patricia CSIC ORCID ; Biel Cabanelas, Marina CSIC ORCID ; Corbera, Guillem CSIC ORCID; Salazar, Janire CSIC ORCID ; Montseny, Maria CSIC ORCID ; Gili, Josep Maria CSIC ORCID
Fecha de publicación2022
EditorConsejo Superior de Investigaciones Científicas (España)
CitaciónThe ocean we want: inclusive and transformative ocean science: 77-79 (2022)
El océano que queremos: ciencia oceánica inclusiva y transformadora: 77-79 (2022)
L’oceà que volem: ciència oceànica inclusiva i transformadora: 77-79 (2022)
Resumen[EN] During the 20th and 21st centuries, the growing demand for marine resources by Mediterranean countries has led to a gradual increase in fishing pressure. As a result, both coastal and continental Mediterranean waters have suffered from the impacts of trawling and, to a lesser extent, of artisanal fishing with longlines, trammel nets and other minor fishing gear (Grinyó et al. 2021, Demestre et al. 2021). Following the indications proposed by the European Marine Strategy, a set of particularly vulnerable areas has begun to be delimited, and protection measures are to be implemented for their conservation (Law 41/2010, of 29 December, on marine protection; https://www.boe.es/eli/s/l/2010/12/29/41). These areas seek to develop integrated policies to promote sustainable fishing practices that prevent the over-exploitation of natural resources while at the same time mitigating the impacts that may occur on benthic habitats, which are those found directly on the seafloor. Although fisher’s gilds are still operative in most marine protected areas, only a minority of scientific studies and management plans have integrated the experience and knowledge of fishers in such areas. This scant involvement of fishers in drawing up the management measures often results in their opposition to them, as well as a lack of motivation regarding proposals for a more sustaniable explotation and preservation of the marine environment. […]
[ES] Durante los siglos XX y XXI, la creciente demanda de recursos marinos por parte de los países mediterráneos ha conllevado un aumento progresivo de la presión pesquera. Como consecuencia, tanto los fondos litorales como los de la plataforma continental han sufrido y sufren los impactos de la pesca de arrastre, y en menor medida, de la pesca artesanal con palangre, trasmallo de fondo y otros artes de pesca menores (Demestre et al. 2021, Grinyó et al. 2021). En este sentido, y siguiendo las indicaciones propuestas por la Estrategia Marina Europea, se ha empezado a delimitar un conjunto de áreas especialmente vulnerables donde se pretende aplicar medidas de protección para la conservación de sus fondos (Ley 41/2010, de 29 de diciembre, de protección del medio marino; https://www.boe.es/eli/es/l/2010/12/29/41). En estas áreas se busca desarrollar políticas integradas para promover prácticas de pesca sostenible que eviten la sobreexplotación de los recursos naturales y al mismo tiempo permitan mitigar los impactos que puedan producirse sobre los hábitats bentónicos, que son aquellos que se encuentran directamente sobre el lecho marino. A pesar de que actualmente en la mayoría de las áreas marinas protegidas siguen trabajando pescadores, sólo una minoría de los estudios científicos y planes de gestión han integrado la experiencia y el conocimiento de los mismos sobre dichas zonas. Esta escasa implicación de los pescadores en la elaboración de las distintas medidas de gestión suele generar un rechazo de las mismas por parte del sector pesquero, lo que a menudo conlleva una falta de motivación a la hora de implementar propuestas para conservar el medio marino y buscar un uso más sostenible del mismo. […]
[CAT] Durant els segles XX i XXI, la creixent demanda de recursos marins per part dels països mediterranis ha comportat un augment progressiu de la pressió pesquera. Com a conseqüència, tant els fons litorals com els de la plataforma continental mediterrània han sofert i sofreixen els impactes de la pesca d’arrossegament, i en menor mesura de la pesca artesanal amb palangre, tresmall de fons i altres arts de pesca menors (Grinyó et al. 2021, Demestre et al. 2021). En aquest sentit, i seguint les indicacions proposades per l’Estratègia Marina Europea, s’ha començat a delimitar un conjunt d’àrees especialment vulnerables on es pretén aplicar mesures de protecció per a la conservació dels seus fons (Llei 41/2010, de 29 de desembre, de protecció del medi marí; https://www.boe.es/eli/es/l/2010/12/29/41). En aquestes àrees es busca desenvolupar polítiques integrades per a promoure pràctiques de pesca sostenible que evitin la sobreexplotació dels recursos naturals i al mateix temps permetin mitigar els impactes que puguin produir-se sobre els hàbitats bentònics, que són aquells que es localitzen directament sobre el llit marí. En aquest sentit, tot i que en l’actualitat en la majoria de les àrees marines protegides continuen treballant-hi pescadors, només una minoria dels estudis científics i plans de gestió han integrat l’experiència i el coneixement dels pescadors sobre aquestes zones. Aquesta escassa implicació dels pescadors en l’elaboració de les diferents mesures de gestió sol generar un rebuig de les mateixes per part del sector pesquer, la qual cosa sovint comporta una falta de motivació a l’hora d’implementar propostes per a conservar el medi marí i buscar una explotació més sostenible d’aquest. […]
Descripción3 pages, 1 figure
URIhttp://hdl.handle.net/10261/255511
DOI10.20350/digitalCSIC/14070
ISBN978-84-00-10967-7
978-84-00-10968-4
978-84-00-10965-3
978-84-00-10966-0
978-84-00-10969-1
978-84-00-10970-7
Aparece en las colecciones: (ICM) Libros y partes de libros




Ficheros en este ítem:
Fichero Descripción Tamaño Formato
Santin_et_al_2022_eng.pdf936,33 kBAdobe PDFVista previa
Visualizar/Abrir
Santin_et_al_2022_cast.pdf941,86 kBAdobe PDFVista previa
Visualizar/Abrir
Santin_et_al_2022_cat.pdf943,58 kBAdobe PDFVista previa
Visualizar/Abrir
Mostrar el registro completo

CORE Recommender

Page view(s)

182
checked on 17-abr-2024

Download(s)

80
checked on 17-abr-2024

Google ScholarTM

Check

Altmetric

Altmetric


Este item está licenciado bajo una Licencia Creative Commons Creative Commons