Quin és el paper de mars i oceans en el canvi global?

Abstract

La Terra i la Lluna estan a la mateixa distància del Sol, per tant reben la mateixa radiació, però curiosament una té la temperatura mitjana de 15ºC i l’altre de -18ºC. Això és gràcies a l’atmosfera, la hidrosfera i la biosfera. L’atmosfera i la hidrosfera tenen una capacitat calorífica d’aproximadament en relació de 1.200 a 1. És a dir, que la capacitat calorífica que té l’atmosfera, és 1.200 vegades més petita que la hidrosfera. El mar reparteix el calor movent l’aigua i el retorna a l’atmosfera. Per moure el mar, el que es necessita és refredament i evaporació que fa que l’aigua s’enfonsi i, per tant, circuli. En el seu lloc, l’aigua que s’enfonsa substitueix a l’aigua superficial que és transportada a les zones on es refreda. Això és un cicle que s’anomena circulació general termohalina. Al pol nord, es situen dos focus de formació d’aigua, els principals impulsors de l’aigua en tot el món. Al pol sud, també n’hi ha altres dos, però funcionen amb certa periodicitat; tot i així també hi contribueixen molt. Al Mediterrani i al Mar Roig, també hi ha tres punts de formació d’aigua. Tenint en compte que l’aigua salada és més densa que l’aigua dolça, quan aquesta es troba a la superfície i es refreda, es queda a la superfície perquè l’aigua salada impedeix que s’enfonsi per la diferència de densitat. Això és un desencadenant del fre de la circulació que es produiria en cas que hi hagués un desglaç important. El calor ocult: dues aigües amb diferents salinitats que es barregen, donen lloc a una aigua amb més alta densitat que les dues inicials. És a dir, s’obtindrien aigües que es situarien per sota donant a lloc un escenari d’aigua freda superficial i aigua calenta al fons. Això passa al Mediterrani, per exemple. Al que hem après fins ara, s’hi sumen les següents condicions: el temps mig de residència de l’aigua dins l’oceà és de 3300 anys, un augment de la temperatura mitjana de la columna d’aigua fa pujar el nivell del mar, l’evaporació provoca un refredament superficial que fa que l’aigua s’enfonsi, i el vent junt amb una aigua de superfície més calenta que l’aire faciliten l’evaporació. Algunes conseqüències de l’activitat humana als mars i oceans: retirada (provisional) de l’excés de calor, pujada del nivell del mar, canvis en el cicle de l’aigua i augment de l’estratificació i acidificació (amb conseqüències biològiques). Des de l’any 2014, al Golf de Lleó, no hi hagut formació d’aigua fonda, a la vegada que s’observa que la mitjana de la temperatura mitjana de l’aigua de mar cada vegada és més alta