Hi ha plantes carnívores al mar?

Abstract

Ja sigui per l’Audrey de la comèdia musical La botiga dels horrors, de Frank Oz, pels trífids d'El dia dels trífids, de John Wyndham, per llibres o reportatges de televisió, o per les petites venus atrapamosques que es troben a la primavera en floristeries, qui més qui menys sap el que són les plantes carnívores o mixòtrofes. Fins i tot, potser n’heu intentat de fer créixer alguna a casa, segurament amb poc èxit. Això es deu al fet que són plantes adaptades a ambients molt particulars, caracteritzats normalment per sòls acídics i molt pobres en nutrients, elevades humitats, i un rang de temperatures molt precís. Però si teniu tot això en compte, no és tan difícil mantenir a casa unes quantes espècies; jo mateix en tinc més d’una vintena de diferents al balcó de casa.

Degut precisament als ambients on habiten, aquestes plantes han hagut de trobar vies evolutives que els permetin créixer aprofitant allò que tenen al seu abast. I per això, aquestes plantes extreuen els nutrients que no troben al sòl dels insectes i d’altres bestioles que atrauen i capturen amb unes fulles modificades en forma de trampes de diferent mena. Tanmateix, en ambients que se surten mínimament dels seus requeriments peculiars, moren o són ràpidament excloses per competidores de creixement més ràpid. Tant és així que trobem plantes carnívores en molt pocs indrets de la terra, mentre que les plates no carnívores, les estrictament fotosintètiques, són arreu. Hi ha, però, altres plantes, com ara determinades plantes paràsites d’altres plantes o algunes que s’aprofiten de micorrizes, que tot i combinar la capacitat de produir la seva pròpia matèria orgànica per mitjà de la fotosíntesi i de poder consumir matèria orgànica aliena, no són carnívores estrictament parlant, encara que sí que són mixòtrofes. Aquestes plantes tot i explotar la seva capacitat heterotròfica no capturen i ingereixen preses directament