English   español  
Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/10261/217809
Share/Impact:
Statistics
logo share SHARE   Add this article to your Mendeley library MendeleyBASE
Visualizar otros formatos: MARC | Dublin Core | RDF | ORE | MODS | METS | DIDL | DATACITE
Exportar a otros formatos:

Title

Hablemos del Mediterráneo - I : Sobre la oligotrofia mediterránea

Other TitlesParlem de la Mediterrània - I : Sobre l’oligotròfia mediterrània
AuthorsLloris, Domingo
KeywordsICM Divulga
Divulgación CSIC
Issue DateJul-2020
PublisherCSIC - Instituto de Ciencias del Mar (ICM)
CitationCiencia y Consciencia : Cuaderno de bitácora (2020)
Ciència & Consciència : Quadern de bitàcora (2020)
Abstract[ES] En este artículo, quisiera llamar la atención sobre un tópico que, a fuerza de ser repetido, ha ido adquiriendo carta de naturaleza. Estoy hablando de la generalización establecida sobre el carácter oligotrófico del Mediterráneo. Para quienes no estén familiarizados con el término podríamos decirles que trata de las aguas con escasas sustancias nutritivas, poco fitoplancton, muy limpias y transparentes. Desde hace más de 26 años, primavera tras primavera, he observado la presencia del peregrino (Cetorhinus maximus), el segundo tiburón más grande conocido; la llegada de diferentes especies de atunes, el registro de algún cachalote, varias especies de delfines y la que me parecía más sorprendente la presencia de ballenas, en particular la del gigantesco rorcual común (Balaenoptera physalus). No podía entender como tan formidables organismos con altas necesidades energéticas, acudían periódicamente a un Mediterráneo estigmatizado por los bajos niveles de nutrientes y, en consecuencia, con una escasa productividad primaria, como así lo atestiguaban un cúmulo de especialistas en esta materia. Ahí está la literatura disponible, para demostrar lo que estoy diciendo, incluso, como postulaba exageradamente Azov (1991), llegando a asignarle la categoría de ser el mar más oligotrófico del mundo. [...]
[CAT] En aquest post, voldria cridar l’atenció sobre un tòpic que, a força de ser repetit, ha anat adquirint carta de naturalesa. Estic parlant de la generalització establerta sobre el caràcter oligotròfic de la Mediterrània. L’article ha estat extret i adaptat a partir de Lloris (2019). Per als que no estiguin familiaritzats amb el terme podríem dir-los que tracta de les aigües amb escasses substàncies nutritives, poc fitoplàncton, molt netes i transparents. Des de fa més de 26 anys, primavera després de la primavera, he observat la presència del pelegrí (Cetorhinus maximus), el segon tauró més gran conegut; l’arribada de diferents espècies de tonyines, el registre d’algun catxalot, diverses espècies de dofins i la que em semblava més sorprenent la presència de balenes, en particular el gegantí rorqual comú (Balaenoptera physalus). No podia entendre com tan formidables organismes amb altes necessitats energètiques, acudien periòdicament a una Mediterrània estigmatitzada pels baixos nivells de nutrients i, en conseqüència, amb una escassa productivitat primària, com així ho testimoniaven un cúmul d’especialistes en aquesta matèria. Aquí hi ha la literatura disponible, per demostrar el que estic dient, fins i tot, com postulava exageradament Azov (1991), arribant a assignar-li l’errònia categoria de ser el mar més oligotròfic del món. [...]
Publisher version (URL)http://icmdivulga.icm.csic.es/hablemos-del-mediterraneo-i/
http://icmdivulga.icm.csic.es/parlem-de-la-mediterrania-i/?lang=ca
URIhttp://hdl.handle.net/10261/217809
Appears in Collections:(ICM) Material de divulgación
Files in This Item:
There are no files associated with this item.
Show full item record
Review this work
 


WARNING: Items in Digital.CSIC are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.