English   español  
Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/10261/209351
Share/Impact:
Statistics
logo share SHARE   Add this article to your Mendeley library MendeleyBASE
Visualizar otros formatos: MARC | Dublin Core | RDF | ORE | MODS | METS | DIDL
Exportar a otros formatos:

Title

L’ús de fongs com a esca en l’assentament neolític de la Draga (NE Iberia)

AuthorsPiqué, Raquel ; Revelles, Jordi; Berihuete, Marian; Girbal, Josep; Palomo, Antoni; Terradas-Batlle, Xavier
KeywordsAssentament neolític de la Draga (NE Iberia)
Fongs
Esca
Societats humanes prehistòriques
Tecnologia del foc
Issue Date2019
PublisherAssociació Catalana de Bioarqueologia
Universidad Autónoma de Barcelona
CitationV Reunió Oikos de Bioarqueologia, ACBA i UAB, Bellaterra, 2019 : 46 (2019)
AbstractEl propòsit d’aquest treball és contribuir al coneixement sobre l’ús dels bolets entre les societats humanes prehistòriques i, en particular, determinar el seu ús com a base per a la tecnologia del foc. L’ús dels bolets com a esca està àmpliament documentat en societats modernes, però la seva visibilitat és molt baixa en contextos arqueològics. El seu estudi s’ha restringit a jaciments amb bona preservació de matèria orgànica, on ha estat possible la recuperació de cossos fructífers de fongs. Es presenta en aquest treball ell cas de la Draga (Banyoles, NE Espanya), jaciment neolític antic datat entre 5400-4900 cal BC i amb una conservació extraordinària de materials orgànics. En el nivell que correspon a la fase més antiga d’aquest jaciment, s’ha recuperat, ben conservat, un abundant conjunt de cossos fructífers de fongs. Així mateix el jaciment ha proporcionat un registre d’espores de fongs procedents de mostres recollides en la superfície del mateix nivell. En el marc d’aquest treball es compara els resultats de l’estudi dels diferents tipus de restes de fongs per tal de comprendre millor el procés d’incorporació de fongs al jaciment arqueològic. S'han estudiat un total de 86 cossos fructífers, entre els que s'han identificat sis tàxons diferents: "Ganoderma adspersum", "Daldinia concentrica", "Daedalea quercina", "Lenzites warnieri", "Coriolopsis gallica" i "Skeletocutis nivea". Predominen, per tant, els fongs polipors, també coneguts com a bolets d’esca. Els tàxons identificats entre els cossos fructífers, això no obstant, no han estat identificats entre les espores de fongs dels sediments del sòl. Les troballes de la Draga demostren que la recol·lecció de fongs de suport va ser una pràctica freqüent durant la primera ocupació del neolític. A més, el fet que alguns dels bolets presentin evidències de manipulació i que estiguin parcialment carbonitzats permet plantejar el seu ús com a esca. La comparació de la presència d'espores de fongs i de cossos fructífers proporciona arguments addicionals per donar suport a la hipòtesi que els cossos fructífers van ser recol·lectats, assecats i emmagatzemats per ser utilitzats pels habitants de la Draga.
Publisher version (URL)http://bioarqueologia.cat/upload/files/V%20 Reunió Oikos de Bioarqueologia. Programa i resums.pdf
URIhttp://hdl.handle.net/10261/209351
Appears in Collections:(IMF) Comunicaciones congresos
Files in This Item:
File Description SizeFormat 
accesoRestringido.pdf15,38 kBAdobe PDFThumbnail
View/Open
Show full item record
Review this work
 


WARNING: Items in Digital.CSIC are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.