Estratigrafia i estructura de la part externa del Golf de Cadis basades en dades de sísmica de reflexió multicanal migrades en profunditat pre-stack

Abstract

El Marge SO de la Península Ibèrica es localitza a l’actual límit de plaques entre Euràsia i Àfrica. La convergència entre ambdues plaques és de 4.5-5 mm/a (Argus et al., 1989; Nocquet i Calais, 2004) i s’acomoda en una ampla banda on es concentra la deformació (Sartori et al., 1994) caracteritzada per una intensa activitat sísmica de moderada magnitud (Buforn et al., 1995). Històricament s’han enregistrat a la regió els terratrèmols més destructius i de més intensitat de tota Europa occidental, moltes vegades acompanyats de tsunamis devastadors. El més destacat correspon al generat l’1 de Novembre de 1755, l’anomenat Terratrèmol de Lisboa, al qual se li assigna una magnitud 8.5 (Abe, 1989; Martins i Mendes-Victor, 1990). Va destruir Lisboa (intensitat sísmica X-XI en l’escala Mercalli) i va desencadenar un tsunami que va destrossar l’àrea costanera del SO d’Ibèria i del NE d’Àfrica, causant més de 60.000 morts només a Portugal (Baptista et al., 1998). L’any 1969, i ja amb enregistrament instrumental de la sismicitat, es va produir un terratrèmol de magnitud 8.0 amb epicentre a la Plana Abissal de Horseshoe (Fukao, 1973). Tots aquests esdeveniments sísmics demostren l’amenaça potencial de terratrèmols i tsunamis en aquesta regió. [...]