English   español  
Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/10261/196698
Share/Impact:
Statistics
logo share SHARE   Add this article to your Mendeley library MendeleyBASE
Visualizar otros formatos: MARC | Dublin Core | RDF | ORE | MODS | METS | DIDL
Exportar a otros formatos:

Title

Estudi del nínxol d'Agave difformis A. Berger, una nova atzavara del litoral tarragoní

AuthorsNualart, Neus ; Guillot Ortiz, Daniel; Ibáñez Cortina, Neus ; Nájera, P.; Soriano, Ignasi; López-Pujol, Jordi
Issue Date30-Nov-2016
CitationIV Jornades de Conservació de Flora i Funga (2016)
AbstractEl gènere Agave L. (Asparagaceae) consta aproximadament de 200 espècies distribuïdes de forma natural al continent americà, des dels Estats Units fins a Veneçuela i les illes del Carib. Molts dels seus representants es cultiven a les regions tropicals, subtropicals i temperades del planeta. A Europa el seu cultiu es va estendre sobretot al segle XIX i des de llavors algunes espècies s’han trobat assilvestrades. A Catalunya s’ha constatat la presència de diverses espècies d’aquest gènere a la natura. Agave difformis A.Berger és una espècie endèmica de Mèxic recentment trobada al litoral tarragoní (a cala Romana, dins el terme municipal de Tarragona) en terrenys incultes prop de la carretera N-340 (López-Pujol et al., 2016). Es tracta d’una planta subacaulescent, amb les fulles polimòrfiques, rectes, falcades o sinuoses, verdes o groguenques i amb els marges predominantment gris clar, i les dents marginals variables, generalment de 5 a 10 mm (Gentry, 1982; Thiede, 2001). A Catalunya l’hem observat cultivada en quatre municipis (Móra la Nova, Salou, Tarragona i Sitges) tot i que per als tres primers casos sembla tractar-se de cultius abandonats des de fa cert temps. En aquest treball donem constància d’una nova població silvestre trobada prop de l’autovia que uneix Reus i Salou. D’altra banda, s’ha avaluat si existeix conservació o diferenciació del nínxol ecològic de l’espècie entre la seva distribució nativa i al·lòctona i s’ha determinat la seva àrea de distribució potencial tant en el present com en el passat i el futur mitjançant modelització de nínxol. L’assumpció de que el nínxol es conserva en espècies al·lòctones no sempre es compleix i per tant, aquesta regla no és útil per a conèixer la dinàmica expansionista de les espècies al·lòctones, tal com revelen alguns estudis recents (Petitpierre et al., 2012; Fernández & Hamilton, 2015).
DescriptionTrabajo presentado en las IV Jornades de Conservació de Flora i Funga, celebradas en Olot (Gerona, España), del 28 al 30 de noviembre de 2016
URIhttp://hdl.handle.net/10261/196698
Appears in Collections:(IBB) Comunicaciones congresos
Files in This Item:
File Description SizeFormat 
accesoRestringido.pdf15,35 kBAdobe PDFThumbnail
View/Open
Show full item record
Review this work
 


WARNING: Items in Digital.CSIC are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.