Baixant de les espatlles de gegants: avantatges, perills i trampesde les Teories del Tot en ecologia

Abstract

Les Teories del Tot (ToE) tracten d'explicar el món natural utilitzant pocs supòsits i paràmetres relativament simples. I d’entre aquestes ToE cal destacar la Teoria Metabòlica de l’Ecologia (MTE), que té l’atracció de les lleis generals i aplicables a sistemes de qualsevol nivell de complexitat o mida. Consisteix, bàsicament, en la fusió d’equacions clàssiques que relacionen el metabolisme amb la mida dels organismes (biomassa), la temperatura i la composició química, per explicar les propietats estructurals i funcionals a escala cel·lular, individual, de la població, la comunitat i fins i tot de l’ecosistema. Malgrat que algunes prediccions derivades de la MTE poden ser notablement precises per processos relativament simples (especialment quan el rang de la biomassa individual és prou ampli), els límits i capacitats reals de la teoria sovint són ultrapassats. Per tal d'examinar críticament alguns dels supòsits derivats de la MTE, es discutiran breument els avantatges i limitacions de la seva aplicació emprant exemples derivats de diferents processos metabòlics bàsics del zooplàncton polar en condicions similars de temperatura i pel mateix rang de mida individual. La conclusió és que les diferències en la resposta d’alguns processos metabòlics que poden conduir a alteracions significatives en els cicles biogeoquímics, i que són crucials per al funcionament i les propietats estructurals dels ecosistemes planctònics, no són predictibles per la MTE. Es suggereix per tant una reflexió acurada abans de rebutjar algunes idees clàssiques, i moderació en el suport entusiasta d'altres noves i d’èxit, sobretot en relació a la predicció dels canvis en els ecosistemes conseqüència del canvi global