Sea and sky. The marine biosphere as an agent of change

Abstract

[EN] Ocean life, and particularly microscopic plankton, influences climate in the long, medium, and short term: in the long term by shaping the element cycles that are essential to the functioning of Earth as a system; in the medium term, through the exchange with the atmosphere of greenhouse gases; and in the short term, through the emission of trace gases and particles that affect the chemical and optical proper­ties of the atmosphere. This article will focus on the shortterm effects. The ocean represents a major source of sulfur, iodine and hydrocarbons to the troposphere and, being as immense as it is, it rivals the continents as an emitter of primary aerosols in the form of salt crystals, organic polymers and microorgan­isms. This breath of the sea, of a strong biogenic component, regulates the oxidative capacity of the atmosphere and influ­ences the planet’s balance of energy through its role in the for­mation and opacity of the clouds. The international efforts for the integration of global data, and particularly of the data regis­tered by orbiting satellites, has made it clear that, as surprising as it may seem, marine life not only influences the ocean’s be­havior but also leaves a daily trace in the sky; another piece of evidence about the fascinating architecture of the complex system that is our living planet

[CAT] La vida oceànica, i particularment el plàncton micros­còpic, influeix en el clima a llarg, mig i curt termini: a llarg termi­ni, mitjançant la configuració dels cicles d’elements essencials per al funcionament de la Terra com a sistema; a mig termini, amb l’intercanvi amb l’atmosfera de gasos d’efecte hivernacle, i a curt termini, amb l’emissió de gasos traça i partícules que afecten les propietats químiques i òptiques de l’atmosfera. Aquest article se centrarà en els efectes a curt termini. L’oceà representa una font principal de sofre, iode i hidrocarburs a la troposfera i, essent immens com és, rivalitza amb els conti­nents com a emissor d’aerosols primaris en forma de cristalls de sal, polímers orgànics i microorganismes. Aquest alè del mar, de fort component biogènic, regula la capacitat oxidativa de l’atmosfera i influeix en el balanç d’energia del Planeta per mitjà del protagonisme que té en la formació i l’opacitat dels núvols. Els esforços internacionals d’integració de dades glo­bals, i molt especialment de la informació registrada des de satèl·lits orbitals, han fet evident —tot i que sembli sorpre­nent— que la vida marina no solament influeix en el comporta­ment dels oceans, sinó que deixa una petja diària també al cel; una prova més de la fascinant arquitectura del complex siste­ma que és el nostre Planeta viu