English   español  
Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/10261/159736
Share/Impact:
Statistics
logo share SHARE   Add this article to your Mendeley library MendeleyBASE
Visualizar otros formatos: MARC | Dublin Core | RDF | ORE | MODS | METS | DIDL
Exportar a otros formatos:
Title

Els estris de pedra

AuthorsTerradas-Batlle, Xavier ; Palomo, Antoni; Gibaja, Juan Francisco ; Rosillo, Rafael
KeywordsLa Draga
Neolític
Roques
Minerals
Issue Date2017
PublisherAyuntamiento de Banyoles
Diputación de Barcelona
Museu d'Arqueologia de Catalunya
Consejo Superior de Investigaciones Científicas (España)
CitationLa revolució neolítica: La Draga, el poblat dels prodigis : 83-86 (2017)
Abstract[EN] The Neolithic groups that settled in La Draga exploited a wide range of rocks and minerals to produce the different stone utensils needed for their subsistence and artisan work. This diversity of lithologies responds to the different types of instruments and the functions far which they would be intended. Three large groups of tools made with different types of rocks can be differentiated. The chipped tools were made from siliceous rocks, basically flint and quartz. Among the adzes, which have a bevel produced by polishíng two opposing surfaces, such metamorphic rocks as amphlbole and corneal schists are documented. Among the instruments of greater volume used for grinding, such as querns, the use of basalts, porphyric rocks and granites is documented. Fínally, sandstone was used for polishing other materials, while limestone pebbles were used far burnishing. The origin of ali these subjects shows a very broad catchment area. Most rocks come from a local environment, where quartz, basalt, porphyric rock, sandstone and limestone can be faund. Others come from a regional context that required traveling several tens of kilometers far their supply; for example, the amph'ibolic shale comes from the Guilleries, Albera Massif or Cap de Creus, while the cornean comes from the foothills of the Pre-Pyrenees, and granites from the axial Pyrenees or the Guilleríes and the Gavarres massifs. However, other rocks such as flint and jasper, have a distant origin, more than 110 km away, both to the north (flint from the Narbonne-Sigean basin, France) and south (jaspers from the mountain of Montjuïc in Barcelona).
[CA] Els grups neolítics que es van establir a la Draga van explotar un ampli ventall de roques i minerals per produir els diferents estris de pedra que necessitaven per a la seva subsistència i necessitats artesanals. Aquesta diversitat de litologies explotades respon als diferents tipus d'instruments que necessitaven i a les funcions a les que preveien destinar. D'aquesta manera, trobem diferents tipus d'eines elaborades amb diferents tipus de roques. Les eines de tall estaven elaborades a partir de la talla de roques silícies, bàsicament sílex i quars. Entre les aixes, que presenten un bisell produït mitjançant el polit de dos superticies oposades, es documenten les roques metamòrfiques com esquists amfibólicos i corniana. Entre els instruments de major volum destinats a la mòlta -molins i mans-, es documenta l'ús de basalts, roques porfídicas i granits. Finalment, per al polit d'altres materials es van utilitzar plaques de sauló, mentre que per brunyir es van emprar còdols de calcària. La procedència de totes aquestes matèries permet identificar un territori d'explotació molt ampli en base a les seves àrees de captació. La majoria de roques prové d'un entorn local, on poden trobar-se quars, basalts, roques porfídicas, gresos i calcàries. Altres són originàries d'un entorn regional que va requerir de diverses desenes de quilòmetres per al seu proveïment, per exemple, els esquistos amfibólicos procedeixen de les Guilleries, Massís de l'Albera o Cap de Creus, mentre que les corneanes procedeixen dels estreps prepirinenques, i els granits del Pirineu axial o Massissos de les Guilleries i de les Gavarres. No obstant, altres roques com el sílex i el jaspi, tenen un origen llunyà, superior als 110 km de distància, tant en direcció nord (sílex de la Conca de Narbona-Sigean, França) com sud (jaspis de la muntanya de Montjuïc, a Barcelona).
[ES] Los grupos neolíticos que se establecieron en la Draga explotaron un amplio abanico de rocas y minerales para producir los distintos utensilios de piedra que precísaban para su subsistencia y necesidades artesanales. Esta diversidad de litologías explotadas responde a los diferentes tipos de instrumentos que necesitaban y a las funciones a las que preveían destinarlos. De este modo, encontramos distintos tipos de herramientas elaboradas con diferentes tipos de rocas. Las herramientas de corte estaban elaboradas a partir de la talla de rocas silíceas, básicamente sílex y cuarzo. Entre las azuelas, que presentan un bisel producido mediante el pulido de dos superticies opuestas, se documentan las rocas metamórficas como esquistos amfibólicos y corneana. Entre los instrumentos de mayor volumen destinados a la molienda -molinos y manos-, se documenta el uso de basaltos, rocas porfídicas y granitos. Finalmente, para el pulido de otros materiales se utilizaron placas de arenisca, mientras que para bruñir se emplearon guijarros de caliza. La procedencia de todas estas materias permite identificar un territorio de explotación muy amplio en base a sus áreas de captación. La mayoría de rocas proviene de un entorno local, donde pueden encontrarse cuarzos, basaltos, rocas porfídicas, areniscas y calizas. Otras son originarias de un entorno regional que requirió de varias decenas de kilómetros para su abastecimiento, por ejemplo, los esquistos amfibólicos proceden de las Guilleries, Macizo de la Albera o Cap de Creus, mientras que las corneanas proceden de las estribaciones prepirenaicas, y los granitos del Pirineo axial o Macizos de las Guilleries y de las Gavarres. No obstante, otras rocas como el sílex y el jaspe, tienen un origen lejano, superior a los 110 km de distancia, tanto en dirección norte (sílex de la Cuenca de Narbone-Sigean, Francia) como sur (jaspes de la montaña de Montjuïc, en Barcelona).
URIhttp://hdl.handle.net/10261/159736
ISBN978-84-393-9650-5 (Museu d'Arqueologia de Catalunya)
978-84-87257-36-0 (Ajuntament de Banyoles)
Appears in Collections:(IMF) Libros y partes de libros
Files in This Item:
File Description SizeFormat 
Terradas-2017-els estris de pedra.pdf466,42 kBAdobe PDFThumbnail
View/Open
Show full item record
Review this work
 


WARNING: Items in Digital.CSIC are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.