English   español  
Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/10261/137718
Share/Impact:
Statistics
logo share SHARE   Add this article to your Mendeley library MendeleyBASE
Visualizar otros formatos: MARC | Dublin Core | RDF | ORE | MODS | METS | DIDL
Exportar a otros formatos:

DC FieldValueLanguage
dc.contributor.authorPardo-Tomás, Josées_ES
dc.date.accessioned2016-10-05T09:35:58Z-
dc.date.available2016-10-05T09:35:58Z-
dc.date.issued2016-
dc.identifier.citationRanda, 76 : 33-50 (2016)es_ES
dc.identifier.issn0210-5993-
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/10261/137718-
dc.description.abstract[CA] L'objectiu d'aquest treball és presentar un aspecte -el del col·leccionisme científic-, poc tractat fins ara a l'hora de parlar sobre la Il·lustració en el seu vessant científica i, en concret, als estudis sobre la Il·lustració a les Illes Balears. Pel que fa a la historiografia de la ciència en general, el tema del col·leccionisme va entrar a l'agenda dels investigadors fa relativament poc temps. Al contrari del que havia passat a la història de l'art, l'àrea que tradicionalment s'havia interessat pels aspectes científics del col·leccionisme a través de les anomenades Wunderkammern (cambres de meravelles), la història de la ciència va trigar temps a considerar el col·leccionisme naturalista com un objecte d'estudi concernent als segles de l'anomenada Revolució Científica o -si hom prefereix les etiquetes culturalistes- els que van del Renaixement a la Il·lustració. El cert és que les cambres de meravelles o, com també les anomenaven a l'època, els gabinets de curiositats de la natura són actualment considerats uns espais privilegiats de pràctica científica i, per tant, de generació i comunicació de coneixement científic.es_ES
dc.description.abstract[ES] El objetivo de este trabajo es presentar un aspecto -el del coleccionismo científico-, poco tratado hasta ahora a la hora de hablar sobre la Ilustración en su vertiente científica y, en concreto, los estudios sobre la Il ilustración en las Islas Baleares. En cuanto a la historiografía de la ciencia en general, el tema del coleccionismo entró en la agenda de los investigadores hace relativamente poco tiempo. Al contrario de lo que había pasado a la historia del arte, el área que tradicionalmente se había interesado por los aspectos científicos del coleccionismo a través de las llamadas Wunderkammern (cámaras de maravillas), la historia de la ciencia tardó tiempo a considerar el coleccionismo naturalista como un objeto de estudio concerniente a los siglos de la llamada Revolución Científica o -si se prefiere las etiquetas culturalistes- los que van del Renacimiento a la Ilustración. Lo cierto es que las cámaras de maravillas o, como las llamaban en la época, los gabinetes de curiosidades de la naturaleza son actualmente considerados unos espacios privilegiados de práctica científica y, por tanto, de generación y comunicación de conocimiento científico.-
dc.language.isocates_ES
dc.publisherCurial Edicions Catalaneses_ES
dc.rightsclosedAccesses_ES
dc.subjectCol·leccionisme científices_ES
dc.subjectColeccionismo científicoes_ES
dc.subjectBarcelonaes_ES
dc.subjectMenorcaes_ES
dc.subjectFamília Salvadores_ES
dc.subjectFamilia Salvador-
dc.subjectHistòria de la botànica-
dc.subjectHistoria de la botánica-
dc.titleCuriositats menorquines. Naturàlia i artificiàlia al gabinet de la família Salvadores_ES
dc.typeartículoes_ES
dc.description.peerreviewedPeer reviewedes_ES
dc.relation.csices_ES
oprm.item.hasRevisionno ko 0 false*
Appears in Collections:(IMF) Artículos
Files in This Item:
File Description SizeFormat 
accesoRestringido.pdf15,38 kBAdobe PDFThumbnail
View/Open
Show simple item record
 


WARNING: Items in Digital.CSIC are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.