English   español  
Por favor, use este identificador para citar o enlazar a este item: http://hdl.handle.net/10261/132712
Compartir / Impacto:
Estadísticas
Add this article to your Mendeley library MendeleyBASE
Visualizar otros formatos: MARC | Dublin Core | RDF | ORE | MODS | METS | DIDL
Título

Redes sociales y producción científica: el caso de las redes de colaboración de los grupos de I+D de la Universidad Politécnica de Valencia

AutorGarcía Hernández, Alejandra
DirectorBarberá Tomás, David
Fecha de publicación2010
EditorUniversidad Politécnica de Valencia
Resumen[ES]: Muchos de los estudios actuales que dedican sus esfuerzos al estudio de la evaluación científica y los determinantes de la producción científica reconocen que es un área que requiere mayor investigación empírica. Estudios recientes han destacado el papel que juegan las redes de colaboración científica en la producción del conocimiento y consideran que la perspectiva de las redes sociales es de gran ayuda cuando se quiere estudiar y mapear la ciencia; actualmente se considera que la conectividad en red es un determinante clave para la producción del conocimiento científico. Se observa también en la literatura científica un creciente interés por estudiar el nivel de grupo de investigación ya que se reconoce que es el nivel de organización más cercano a los procesos de investigación y el nivel más apropiado cuando se quiere estudiar la producción del conocimiento científico. A pesar de la importancia que representa el grupo de investigación como unidad de análisis, son pocos los estudios que se han realizado a este nivel y la principal causa es la falta de información que existe y la dificultad de obtenerla. Este trabajo de tesis se enmarca en este campo de investigación y tiene el objetivo de identificar la relación que existe entre la estructura de las redes de colaboración científica de los grupos de investigación con su producción de conocimiento científico. El modelo de investigación planteado en este trabajo de tesis parte del hecho de que los investigadores desarrollan estrategias para seleccionar a sus colaboradores y son sus elecciones las que van creando la estructura de la red de colaboración de su grupo de investigación. De esta manera la estructura de la red de colaboración puede presentar diferentes propiedades (densidad, centralidad, rango, eficiencia, diversidad), y dependiendo de los resultados de investigación que se estén considerando (productividad o calidad científica), la relación entre la estructura de la red y la producción del conocimiento puede variar. El análisis empírico fue realizado siguiendo la estrategia del estudio del caso y se analizó el caso de los grupos de investigación de la Universidad Politécnica de Valencia (UPV). Las redes de colaboración científica de los grupos se identificaron a través de la co-autoría en las publicaciones científicas. La muestra de análisis corresponde a 76 grupos de investigación académicos y fueron identificados en total 2,811 investigadores de los cuales 784 forman parte de algún grupo de investigación y el resto (2,027 investigadores) son colaboradores externos a los grupos de investigación. Los resultados más relevantes de este trabajo de tesis muestran que efectivamente existe una relación significativa entre las redes de colaboración científica y la producción del conocimiento, específicamente en lo que se refiere a los resultados de investigación de productividad y calidad científica. Se identificó además que existen diferentes estructuras de red y que de acuerdo a sus propiedades (densidad, centralidad, rango, eficiencia y diversidad) su relación con la productividad y con la calidad científica difiere. En términos generales los resultados de este trabajo de tesis tienen implicaciones importantes en el diseño de estrategias de colaboración para mejorar la producción científica en términos de productividad y calidad científica de los grupos de investigación académicos. Muchas veces los investigadores o los gestores de investigación de los grupos y organizaciones no son conscientes de su estructura de red de colaboración: los resultados de este trabajo de investigación demuestran la importancia que tiene conocer la estructura de red de colaboración de los grupos, ya que dicha estructura puede aportarles un valor agregado que se puede ver reflejado en su producción científica.
[CA]: Molts dels estudis actuals que dediquen els seus esforços a l'estudi de l'avaluació científica i els determinants de la producció científica reconeixen que és una àrea que requerix major investigació empírica. Estudis recents han destacat el paper que juguen les xarxes de col·laboració científica en la producció del coneixement i consideren que la perspectiva de les xarxes socials és de gran ajuda quan es vol estudiar la ciència; actualment es considera que la connectivitat en xarxa és un determinant clau per a la producció del coneixement científic. S'observa també en la literatura científica un creixent interés per estudiar el nivell de grup d'investigació ja que es considera que és el nivell d'organització més pròxim als processos d'investigació i el nivell més apropiat quan es vol estudiar la producció del coneixement científic. A pesar de la importància que representa el grup d'investigació com a unitat d'anàlisi, són pocs els estudis que s'han realitzat a este nivell i la principal causa és la falta d'informació que existix i la dificultat d'obtindre-la. Este treball de tesi s'emmarca en este camp d'investigació i té l'objectiu d'identificar la relació que existix entre l'estructura de les xarxes de col·laboració científica dels grups d'investigació amb la seua producció de coneixement científic. El model d'investigació plantejat en este treball de tesi part del fet que els investigadors desenvolupen estratègies per a seleccionar els seus col·laboradors i són les seues eleccions les que van creant l'estructura de la xarxa de col·laboració del seu grup d'investigació. D'esta manera l'estructura de la xarxa de col·laboració pot presentar diferents propietats (densitat, centralitat, rang, eficiència, diversitat), i depenent dels resultats d'investigació que s'estiguen considerant (productivitat o qualitat científica), la relació entre l'estructura de la xarxa i la producció del coneixement pot variar.
L'anàlisi empírica va ser realitzat seguint l'estratègia de l'estudi del cas i es va analitzar el cas dels grups d'investigació de la Universitat Politècnica de València (UPV). Les xarxes de col·laboració científica dels grups es van identificar a través de la coautoria en les publicacions científiques. La mostra d'anàlisi correspon a 76 grups d'investigació acadèmics i van ser identificats en total 2,811 investigadors dels quals 784 formen part d'algun grup d'investigació i la resta (2,027 investigadors) són col·laboradors externs als grups d'investigació. Els resultats més rellevants d'este treball de tesi mostren que efectivament hi ha una relació significativa entre les xarxes de col·laboració científica i la producció del coneixement, específicament pel que fa als resultats d'investigació de productivitat i qualitat científica. Es va identificar a més que hi ha diferents estructures de xarxa i que d'acord amb les seues propietats (densitat, centralitat, rang, eficiència i diversitat) la seua relació amb la productivitat i amb la qualitat científica diferix. En termes generals els resultats d'este treball de tesi tenen implicacions importants en el disseny d'estratègies de col·laboració per a millorar la producció científica en termes de productivitat i qualitat científica dels grups d'investigació acadèmics. Moltes vegades els investigadors o els gestors d'investigació dels grups i organitzacions no són conscients de la seua estructura de xarxa de col·laboració: els resultats d'este treball d'investigació demostren la importància que té conéixer l'estructura de xarxa de col·laboració dels grups, ja que esta estructura pot aportar-los un valor afegit que es pot veure reflectit en la seua producció científica.
[EN]: Many of the current studies that devote their efforts to the study of scientific evaluation and the determinants of scientific production recognize that it is an area that requires further empirical investigation. Recent studies have stressed the important role of collaborative scientific network structures in the production of scientific knowledge and consider the perspective of social networks as a great aid in wanting to study and map the science; in actuality, network connectivity is a key determinant factor for the production of scientific knowledge. Despite the importance represented by the group of investigation such as the unity of analysis, there are few studies that have been carried out at this level, the primary cause being the lack of existing information and the unattainability of such. The work behind this thesis is to frame this field of investigation and has as a main objective the identification of the existing relation between the network structures of scientific collaboration of R&D groups and the production of scientific knowledge. The research model proposed in this thesis work stems from the fact that researchers develop selection strategies for their collaborative team and it is the selection of such that create the network structure of their research group. In this way, the collaborative network structure could present different properties (density, centrality, range, network efficiency, diversity), and depending on the results of the research that are being considered (productivity or scientific quality), the relationship between the network structure and the actual production of knowledge can vary. The empirical analysis was completed by following the case study strategy and the focus R&D groups analyzed was that of UPV (Polytechnic University of Valencia). The collaborative scientific networks of the groups were identified through the co-authorship of scientific publications. The analyzed sample corresponds to 76 academic research groups and a total of 2,811 researchers were identified of which 784 are part of some sort of research group and the rest (2,027 researchers) are external collaborators to the research groups. The most relevant results of this thesis work show that, in fact, there is a significant relation between the networks of scientific collaboration and the production of knowledge, specifically in that which refers to productivity and scientific quality. Furthermore, it was revealed that there are different network structures and that according to their properties (density, centrality, range, efficiency and diversity) their relationship to productivity and scientific quality differs. In general terms, the results of this thesis work carry important implications for the design of collaborative strategies in order to enhance and better the scientific production in terms of productivity and scientific quality of the academic research groups. Many times the researchers of the groups and organizations are not conscientious of the network structure of their collaboration: the results of this research work demonstrate the importance behind knowing the collaborative network structures of each groups since said structures can contribute an added value that can be directly reflected in their scientific production.
DescripciónTesis Doctoral presentada por Alejandra García Hernández en el Departamento de Proyectos de Ingeniería de la Universidad Politécnica de Valencia, Programa en Proyectos de Ingeniería e Innovación.
URIhttp://hdl.handle.net/10261/132712
Aparece en las colecciones: (INGENIO) Tesis
Ficheros en este ítem:
Fichero Descripción Tamaño Formato  
2010garciredes.pdf4,87 MBAdobe PDFVista previa
Visualizar/Abrir
Mostrar el registro completo
 


NOTA: Los ítems de Digital.CSIC están protegidos por copyright, con todos los derechos reservados, a menos que se indique lo contrario.