Por favor, use este identificador para citar o enlazar a este item: http://hdl.handle.net/10261/132671
COMPARTIR / EXPORTAR:
logo share SHARE BASE
Visualizar otros formatos: MARC | Dublin Core | RDF | ORE | MODS | METS | DIDL | DATACITE

Invitar a revisión por pares abierta
Título

Articulando el modelo universitario español a partir de sus misiones: Un análisis de la contribución al entorno regional mediante variables latentes

AutorSánchez Barrioluengo, Mabel CSIC ORCID CVN
DirectorConsoli, Davide CSIC ORCID
Fecha de publicación2015
EditorUniversidad Politécnica de Valencia
Resumen[ES]: Las transformaciones estructurales y funcionales observadas en las últimas décadas en las universidades y las Instituciones de Educación Superior (IES) han acelerado los cambios en el papel que juegan en la sociedad moderna. Las misiones tradicionales de docencia e investigación se ven ahora como parte de un complejo nexo de actividades, mientras que, al mismo tiempo, se espera que estas instituciones se comprometan aún más con su entorno. Los simultáneos problemas sociales y económicos han alimentado, quizás sin sentido crítico, la expectativa de que las IES actúan como centros estratégicos de conocimiento para el desarrollo de los sistemas locales de innovación. Este discurso se centra casi exclusivamente en cómo las universidades pueden gestionar un espectro de capacidades cada vez más amplio y cumplir con estas expectativas; pero, sin embargo, la hipótesis subyacente es que las IES generan externalidades positivas independientemente de sus características internas y de las circunstancias regionales. La crítica a esta postura se refleja en el creciente descontento relativo al papel efectivo de la universidad para generar beneficios económicos y sociales específicos; crítica que, además, alimenta el debate en torno a su modernización. El actual modelo de “talla única” sostiene que todas y cada una de las universidades son centros de excelencia en docencia, investigación y tercera misión (esto es, interacción con el entorno socioeconómico), pero se percibe fuera de sintonía con las necesidades de la sociedad actual y en urgente necesidad de reforma. Estas observaciones cuestionan el papel que juega la universidad en la sociedad moderna y dan lugar a una pregunta fundamental: ¿Es realista o, incluso deseable, esperar que las universidades cumplan con sus tres misiones simultánea e isomorfamente y contribuyan al desarrollo socioeconómico regional de manera homogénea? Esta tesis argumenta que las deficiencias de este modelo son tres: pasa por alto la naturaleza de la universidad qua institución y las numerosas tensiones que surgen en el proceso de relación con el entorno, así como las dinámicas que influyen en la demanda de habilidades y competencias a nivel regional. El presente trabajo se estructura en tres bloques que utilizan argumentos tanto teóricos como metodológicos para justificar las limitaciones del modelo universitario actual. El primero se basa en la teoría de economía de la educación, y argumenta las limitaciones del tratamiento de las universidades como instituciones homogéneas con la misma capacidad para contribuir al compromiso social. También evalúa críticamente la noción de que las misiones universitarias son indistinguibles unas de otras. Ambas percepciones dan lugar a caracterizaciones erróneas del rol y la contribución de las IES. Aquí se defiende que las misiones son constructos que representan las estrategias universitarias ligadas por complejas relaciones de compatibilidad, y se pone de manifiesto la persistente brecha entre su naturaleza y sus relaciones. Desde el punto de vista metodológico, el tratamiento de las misiones y actividades mediante un modelo de ecuaciones estructurales permite analizar las relaciones entre las misiones y validar los indicadores propuestos para su medición. El segundo bloque cubre las teorías de los sistemas de innovación y geografía económica que conceptualizan a las IES como el motor para el desarrollo regional y guía del crecimiento. Se argumenta que la universidad influencia la región circundante y, al mismo tiempo, que las características regionales modelan el rendimiento universitario. Esta sección evidencia las diferencias existentes entre los perfiles universitarios en España a partir de sus estrategias y rendimiento, así como el alcance de sus capacidades para contribuir a las regiones.
[EN]: The structural and functional transformations observed in universities and Higher Education Institutions (HEIs) over the last decades have accelerated the transformation of their role in society. Traditional missions such as teaching and research are now seen as part of a broader and complex nexus of activities, while at the same time university is increasingly expected to engage with its surrounding environment. The concurrent social and economic challenges have fuelled, perhaps uncritically, the expectation that universities act as strategic knowledge hubs for the development of local innovation systems. This discourse is almost exclusively centred on how universities can manage an ever-growing portfolio of capabilities to meet these expectations; but, however, the underlying hypothesis is that universities generate spillovers regardless of their internal characteristics and of the attending regional circumstances. The criticism towards this posture resonates with the growing discontent concerning the effective role of university in generating concrete economic and social benefits, criticism that fuels the debate concerning their “modernization”. The current “one-size-fits-all” model holds that each and every HEIs are centres of excellence in education, research and third mission (that is, interaction with local socioeconomic actors), but is perceived to be out of synch with current societal needs and therefore in urgent need of reform. These observations underscore the questions about the role of universities in modern society and lead to the fundamental question: Is it realistic, or even desirable, that all universities are expected to engage in all missions at once, in an isomorphic manner, and through homogeneous contributions to regional development? This dissertation argues that the shortcomings of this model are threefold: it overlooks the complex nature of the university qua institution and the many tensions which arise in the process of engagement, as well as the dynamics that influence demand for skills at regional level. The thesis is structured in three main blocks and uses both theoretical and methodological insights. The first part is based on the economics of education theory, and highlights the limitations of the treatment of universities as homogeneous institutions with equal capacity to perform and contribute to social engagement. It also assesses critically the notion
that university missions are undistinguishable from each other. Both features lead to mischaracterizations concerning the role of universities and their contribution to society. In the view proposed here missions are constructs that represent the university strategies linked by complex relationship of compatibility, and the work puts in perspective the persisting gap concerning the nature of and the relations across them. From a methodological point of view, the treatment of missions and activities through a structural equation modelling allows to analyse the relationship among missions and the validity of the indicators proposed to measure them. The second block straddles the systems of innovation and the economic geography theories which conceptualize universities as engine of regional development and drivers of growth. In the view proposed here university influences the surrounding region while at the same time regional characteristics shape university performance. This section puts in perspective differences between university profiles in Spain based on their strategies and performance and the scale and scope of the capabilities to contribute to their regions. The selected methodologies are based on cluster analysis, to highlight the differences that emerge within the higher education system, and, on the other hand, on multivariate techniques to analyze their contribution to the socioeconomic environment. Finally, the third block analyzes the determinants of regional human capital endowment by using a novel indicator of university orientation through mission engagement. Based on the literature on economic geography and labour economics, this part of the thesis computes a direct measure of labour market dynamics to capture the specificities of the attendant geographical context. The panel data information is treated with a generalized method of moments to operationalize regional skill intensity as an empirical measure of supply and demand forces filtered by the reality of the education and regional labor market.
[CA]: Les transformacions estructurals i funcionals observades en les universitats i les institucions d'educació superior (IES) en les últimes dècades han accelerat els canvis en la funció que tenen en la societat. Les missions tradicionals de docència i recerca es veuen ara com a part d'un complex nexe d'activitats, mentre que, alhora, s'espera que la universitat es comprometa encara més amb el seu entorn. Els simultanis problemes socials i econòmics han alimentat, potser sense sentit crític, l'expectativa que aquestes institucions actuen com a centres estratègics de coneixement per al desenvolupament dels sistemes locals d'innovació. Aquest discurs se centra quasi exclusivament en com les universitats poden gestionar un cada vegada més ampli espectre de capacitats i complir aquestes expectatives; però, no obstant això, la hipòtesi subjacent és que les IES generen externalitats positives independentment de les seues característiques internes i de les circumstàncies regionals. La crítica a aquesta postura es reflecteix en el creixent descontentament relatiu al paper efectiu de la universitat per a generar beneficis econòmics i socials específics, crítica que, a més, alimenta el debat al voltant de la seua modernització. L'actual model de talla única sosté que totes i cadascuna són centres d'excel•lència en docència, recerca i tercera missió (és a dir, interacció amb l'entorn socioeconòmic), però es percep fora de sintonia amb les necessitats de la societat actual i en urgent necessitat de reforma. Aquestes observacions qüestionen el paper que exerceix la universitat en la societat moderna i donen lloc a una pregunta fonamental: és realista o, fins i tot desitjable, esperar que les universitats complisquen les seues tres missions simultàniament i isomorfament i contribuïsquen al desenvolupament socioeconòmic regional de manera homogènia? Aquesta tesi argumenta que les deficiències d'aquest model són tres: passa per alt la naturalesa de la universitat com a institució i les nombroses tensions que sorgeixen en el procés de relació amb l'entorn, i també les dinàmiques que influeixen en la demanda d'habilitats i competències a escala regional. El treball s'estructura en tres blocs que utilitzen arguments tant teòrics com metodològics. El primer es basa en la teoria d'economia de l'educació, i argumenta les limitacions del tractament de les universitats com a institucions homogènies
amb la mateixa capacitat per a contribuir al compromís social. També avalua críticament la noció que les missions universitàries són indistingibles les unes de les altres. Totes dues percepcions donen lloc a caracteritzacions errònies del rol i la contribució de les IES. Ací es defensa que les missions són constructes que representen les estratègies universitàries lligades per complexes relacions de compatibilitat, i s’hi posa de manifest la persistent bretxa entre la seua naturalesa i les seues relacions. Des del punt de vista metodològic, el tractament de les missions i les activitats mitjançant un model d'equacions estructurals permet analitzar les relacions entre les missions i validar els indicadors proposats per a mesurar-les. El segon bloc cobreix les teories dels sistemes d'innovació i geografia econòmica que conceptualitzen les IES com el motor per al desenvolupament regional i guia del creixement. S'argumenta que la universitat influencia la regió circumdant i, al mateix temps, que les característiques regionals modelen el rendiment universitari. Aquesta secció evidencia les diferències que hi ha entre els perfils universitaris a Espanya a partir de les seues estratègies i rendiment, i també l'abast de les seues capacitats per a contribuir a les regions. La metodologia que hem triat es basa en l'anàlisi de clúster, que mostra les diferències que emergeixen dins del sistema d'educació superior, i, en segon lloc, en una anàlisi de regressió multivariant per a comprovar l'abast de la contribució del sistema educatiu superior a l'entorn socioeconòmic. El tercer bloc analitza els determinants de la dotació de capital humà regional usant un indicador de l'orientació universitària a partir de les missions de la universitat. Basant-se en la literatura de geografia econòmica i economia laboral, es calcula una mesura directa de les dinàmiques del mercat de treball per a captar les especificitats del context. Es tracta la informació longitudinal per mitjà del mètode dels moments generalitzats per a donar forma a un índex d'intensitat regional d'habilitats i competències com a mesura de les forces de l'oferta i la demanda intervingudes per la realitat de l'educació i els mercats de treball regional.
DescripciónBajo licencia Creative Commons Reconocimiento – No Comercial – Sin Obra Derivada (by-nc-nd).
URIhttp://hdl.handle.net/10261/132671
Aparece en las colecciones: (INGENIO) Tesis




Ficheros en este ítem:
Fichero Descripción Tamaño Formato
ARTICULANDOMODELOUNIVERSITARIOESPAÑOL.pdf3,09 MBAdobe PDFVista previa
Visualizar/Abrir
Mostrar el registro completo

CORE Recommender

Page view(s)

295
checked on 19-mar-2024

Download(s)

537
checked on 19-mar-2024

Google ScholarTM

Check


NOTA: Los ítems de Digital.CSIC están protegidos por copyright, con todos los derechos reservados, a menos que se indique lo contrario.