Al pot petit hi ha la bona confitura: gastrobotànica Ngäbe de Costa Rica

Abstract

[CAT]Costa Rica és un país neotropical d’una mica més de 50.000 km2 que presenta una elevada diversitat d’ecosistemes tant aquàtics com terrestres, constituïts per almenys 90.000 espècies d’essers vius. Això permet que el país es posicioni entre els 20 primers països més biodiversos del món. La seva localització tropical, entre dos grans subcontinents i dues voluminoses masses oceàniques, junt amb la rica i activa orografia i varietat climàtica, han afavorit que aquesta petita república tingui més espècies de plantes que tota la Península Ibèrica, major nombre d’espècies d’arbres que Europa i Amèrica del Nord juntes, i el mateix pel que fa a espècies de fauna, fongs i microbis, encara molts d’ells desconeguts per la ciència.

Dins del patrimoni vegetal, es coneixen gairebé 10.000 espècies de plantes, dins les quals destaquen més de 1.000 falgueres, unes 1.400 orquídies, i gairebé 2.000 arbres com la ceiba, la caoba i fins i tot un parell d’espècies de roures, entre moltes d’altres. Abunden les plantes epifítiques, així com les palmes i en general les plantes monocotiledònies. A nivell antropològic, els 9 grups indígenes precolombins que viuen a Costa Rica, tot i que només representen un 2.5% de la població, demostren també l’elevada riquesa cultural nacional, que a més inclou poblacions importants d’origen nicaragüenc, afro-caribeny i xinès, entre d’altres. Aquesta combinació de factors històrics, climàtics, geogràfics, biològics i antropològics fa que la diversitat biocultural costa-riquenya sigui tan elevada en un espai reduït. A partir de la recerca de doctorat desenvolupada a la Facultat d’Antropologia i Conservació de la University of Kent (Regne Unit) i en col∙laboració amb els Ngäbe de Conte-Burica, el present seminari il∙lustrarà aquesta etnobiodiversitat, introduint una selecció d’espècies alimentàries clau per aquesta comunitat, i incloent algunes de les seves característiques botàniques i culinàries que permetran il∙lustrar el dinamisme, riquesa i variabilitat de la gastrobotànica de la regió

[ES]Costa Rica es un país neotropical de algo más de 50.000 km2 que presenta una elevada diversidad de ecosistemas tanto acuáticos como terrestres, constituidos por al menos 90.000 especies de seres vivos. Esto permite que el país se posicione entre los 20 primeros países más biodiversos del mundo. Su localización tropical, entre dos grandes subcontinentes y dos voluminosas masas oceánicas, junto con la rica y activa orografía y variedad climática, han favorecido que esta pequeña república tenga más especies de plantas que toda la Península Ibérica, mayor número de especies de árboles que Europa y América del Norte juntas, y lo mismo en cuanto a especies de fauna, hongos y microbios, aunque muchos de ellos desconocidos por la ciencia.

Dentro del patrimonio vegetal, se conocen casi 10.000 especies de plantas, entre las que destacan más de 1.000 helechos, unas 1.400 orquídeas, y casi 2.000 árboles como la ceiba, la caoba e incluso un par de especies de robles, entre muchas otras. Abundan las plantas epifíticas, así como las palmas y en general las plantas monocotiledóneas. A nivel antropológico, los 9 grupos indígenas precolombinos que viven en Costa Rica, aunque sólo representan un 2.5% de la población, demuestran también la elevada riqueza cultural nacional, que además incluye poblaciones importantes de origen nicaragüense, afro-caribeño y chino, entre otros.

Esta combinación de factores históricos, climáticos, geográficos, biológicos y antropológicos hace que la diversidad biocultural costarricense sea tan elevada en un espacio reducido. A partir de la investigación de doctorado desarrollada en la Facultad de Antropología y Conservación de la Universidad de Kent (Reino Unido) y en colaboración con los Ngäbe de Conte-Burica, el presente seminario ilustrará esta etnobiodiversidad, introduciendo una selección de especies alimenticias clave para esta comunidad, e incluyendo algunas de sus características botánicas y culinarias que permitirán ilustrar el dinamismo, riqueza y variabilidad de la gastrobotánica de la región.