English   español  
Por favor, use este identificador para citar o enlazar a este item: http://hdl.handle.net/10261/110364
Compartir / Impacto:
Estadísticas
Add this article to your Mendeley library MendeleyBASE
Ver citas en Google académico
Visualizar otros formatos: MARC | Dublin Core | RDF | ORE | MODS | METS | DIDL
Exportar otros formatos: Exportar EndNote (RIS)Exportar EndNote (RIS)Exportar EndNote (RIS)
Título

Anàlisi de velocitats en boies de deriva - El problema de detectar la presencia de l'àncora de capa

Autor Vallès Casanova, Ignasi Berenguer
DirectorPelegrí, Josep Lluís ; Roget Armengol, Maria Elena
Fecha de publicación sep-2014
EditorUniversidad de Girona
Resumen[EN] Satellite tracked drifting buoys are a useful lagrangian method of studying ocean surface currents and gaining a better understanding of ocean and climate dynamics. Drifting buoys usually have drogues at 15m depth in order to minimize direct wind force. Recent studies detected anomalous trends in data pertaining to the Global Drifter Program suggesting the presence of undrogued buoys in the drifter database even though the buoys were previously believed to be drogued with submergence or tether sensor. Recently, some methods have been developed to detect drogue loss by analysing the correlation between drifter velocities and wind force using altimetry data. However, the results are not useful for weak wind regions such as subtropical gyres. This study proposes a method of analysing drifter velocity time series so as to detect possible drogue loss events in buoys deployed in the North Atlantic Subtropical Gyre zone during the SPURS campaign in 2013 without using any other external data. The results show a potential methodology to keep working with and an interesting way of describing ocean surface dynamics
[CAT] Les boies de deriva posicionades per satèl·lit són un mètode lagrangià útil per caracteritzar corrents oceàniques superficials i avançar en la comprensió de la dinàmica del clima i l’oceà. Les boies de deriva normalment tenen una àncora de capa a una profunditat de 15 m per minimitzar l’efecte directe del vent. Estudis recents han detectat que el conjunt de dades proporcionades per el Global Drifter Program contenen error acumulat fruït de boies que han estat erròniament classificades amb presència d’àncora, tot i l’ús d’un sensor de tensió. Recentment s’han desenvolupat metodologies per detectar la pèrdua d’àncora de capa que es basen en un anàlisi de correlació entre les velocitats de les boies i el vent en superfície utilitzant dades altimètriques. Tot i així, els resultats no són útils per zones de vents dèbils com el girs subtropicals. Aquest treball presenta una metodologia basada en l’anàlisi de les sèries de temps de velocitat de les boies per detectar la pèrdua d’àncora de capa en boies llançades el Gir Subtropical Nord Atlàntic durant la campanya SPURS del 2013 sense utilitzar altres fonts de dades. Els resultats mostren el potencial de la metodologia que es presenta per seguir treballant i una manera interessant de descriure la dinàmica superficial de l’oceà
Descripción Treball final presental per n'Ignasi Berenguer Vallès Casanova pel Màster en Canvi Ambiental: Anàlisi i Gestió de la Universitat de Girona (UdG), realitzat sota la direcció del Dr. José Luís Pelegrí Llopart de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i de la Dra. Maria Elena Roget Armengol de la Universitat de Girona (UdG).-- 51 pages
URI http://hdl.handle.net/10261/110364
Aparece en las colecciones: (ICM) Tesis
Ficheros en este ítem:
Fichero Descripción Tamaño Formato  
527635.pdf1,8 MBAdobe PDFVista previa
Visualizar/Abrir
Mostrar el registro completo
 


NOTA: Los ítems de Digital.CSIC están protegidos por copyright, con todos los derechos reservados, a menos que se indique lo contrario.