Desxifrant la base molecular de la formació de l'ou en els peixos marins

Abstract

[CA] La hidratació de l’oòcit de peixos marins durant les darreres fases de la formació de l’ou és un factor crític per al desenvolupament i supervivència correctes de l’embrió. No obstant això, encara que s’ha avançat molt en el coneixement dels mecanismes que controlen la maduració meiòtica dels oòcits de peixos, els mecanismes moleculars implicats en la hidratació són molt desconeguts. En aquest treball es revisen estudis que han identificat els principals efectors osmòtics durant la hidratació de l’oòcit de peixos, així com els darrers treballs que han descobert per primera vegada la funció d’un nou canal molecular d’aigua (aquaporina, AQP) durant aquest procés. El canal descobert, anomenat aquaporina-1b (Aqp1b), pertany a una nova subfamília d’AQP, similars a l’aquaporina-1 (AQP1) de mamífers, que ha evolucionat específicament en teleostis possiblement per duplicació gènica, seguida d’una divergència estructural de l’extrem carboxiterminal de la proteïna, amb adquisició de dominis reguladors del transport intracel·lular, i la neofuncionalització posterior en oòcits, per al transport d’aigua. Aquests estudis estan contribuint, per tant, a desxifrar la base molecular de la producció d’ous viables en peixos marins

[EN] The hydration of the oocyte of marine fish during the last stages of egg formation is a critical factor for the correct development and survival of the embryo. However, although increasing information is available on the mechanisms that control meiotic maduration in fish oocytes, the identification of the molecular mechanisms involved in oocyte hydration remain elusive. In this work, I review the studies that have identified the main osmotic effectors playing a role during oocyte hydration, as well as recent works that have discovered for first time the function of a novel molecular water channel (aquaporin, AQP) during this process. This channel, called aquaporin-1b (Aqp1b), belongs to a new subfamily of AQPs, similar to the mammalian aquaporin-1 (AQP1), that has evolved specifically in teleosts possibly by gene duplication, followed by structural divergence at the C terminus of the protein and acquisition of regulatory domains for the control of intracellular transport, and further neofunctionalization in oocytes for water uptake. These studies are thus contributing to uncover the molecular basis of the production of viable eggs in marine fish