Les primeres comunitats ramaderes de la Vall de Sant Nicolau (5.000-2.300 CalANE)

Abstract

[EN] In the last decade. the different research projects developed at National Park of Aigüestortes i l'Estany de Sant Maurici (PNAESM) show that highest parts of central Pyrenees have been inhabited Since the latest 7.000 years. This anthropic pressure increases between 5.000 and 4.500 years ago. when alpine and subalpine areas are simultaneously occupied. The Cava del Sardo is a natural rock shelter sited at 1.790 m.a.s.l in the Sant Nicolau Valley, in the Axial Central Pyrenees. Archaeological and paleoecological data from this site suggest the existence of an extensiva mobliity of pastoral groups from the Ebro Valley throughout the Noguera's rivers to the Axial Pyrenees. during the entire Neolihic period. On the other hand, pollen and anthracological analyses from the Cava del Sardo suggest a dynamic process of landuse from 7.500 to 4.500 yrs cal BP. In this paper we present the results of lithic material provenance and techno-functional analyses. Obtained data confirm the existence of changes in the mobilily strategies and in the occupational dynamics of the site along the 3.000 years of human occupation.

[CA] Durant l'última década els projectes d'investigació dirigits a esbrinar les primeres ocupacions al Pare Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (PNAESM) han demostrat que a partir dels últims 7.000 anys les àrees d'alta muntanya pirenaica es caracteritzen per una creixent preséncia humana, fins a arribar fa entre 5.000 i 4.500 anys a un moment de major pressió amb l'ocupació simultània dels espais alpins i subalpins. Les dadas arqueològiques i paleoambientals provinents de la cava del Sardo de Boi, un abric localitzat a 1.790 m.s.n.m. a la vall de Sant Nicoau, a més de confirmar aquest escenari apunten a una elevada mobilitat dels grups humans que presumiblement portaven a terme estratégies d'explotació ramadera a la muntanya. Aquestes estratégies es podrien basar en pràctiques de mobilitat a llarga distància, des d'altres indrets de les Nogueras, o fins i tot de la va11 de l'Ebre. D'altra banda, les anàlisis de les restes pol·liniques i carpològiques procedents de la cava suggereixen que la dinàmica d'cupació del jaciment no va ser un procés continu i gradual í que hi va haver diferents patrons en l'ocupació del jaciment i en l'explotació del seu entom. En aquest article presemem els resultats de l'estudi dels conjunts lltics de la cava del Sardo a través d'anàlisis de procedéncia de les matéries primeres i de la gestió tecnològica i funcional de les eines utilitzades. Les dades obtingudes indiquen que les estratègies de gestió de l'espai, la mobilitat i l'organització tecnològica dels grups humans al llarg de les diverses fases d'ocupació del jaciment, entre 4.800 i 2.500 calANE, van ser canviants.