2024-03-29T02:20:08Zhttp://digital.csic.es/dspace-oai/requestoai:digital.csic.es:10261/1623292018-03-17T01:54:20Zcom_10261_120com_10261_7col_10261_499
00925njm 22002777a 4500
dc
Schmitz, Carolin
author
2016
La història del pacient, un camp establert dins de la historiografia mèdica europea, és encara per a l'Espanya de l'Edat Moderna una llacuna en els estudis històric-mèdics espanyols. Amb aquesta comunicació es presentaran els resultats d'un primer acostament sistemàtic al món dels malalts en la societat espanyola del Barroc. Posar el pacient en el centre d'atenció permet abordar, entre altres coses, com i per quins motius es feia ús de la varietat de les ofertes sanitàries, en les quals coexistien la medicina reglada i la no-reglada. Partint d'unes fonts variades (cartes de pacients, plets inquisitorials i de causa criminal, literatura de creació), s'ha tractat de reconstruir l'experiència de recuperar la salut d'una població diversa, principalment castellana, que procedia tant de diversos grups socials com de zones rurals i urbanes. Amb aquest acostament polifacètic, s'ha pogut constatar que els malalts eren agents actius que amb la seva demanda, i les seves decisions individuals exercien un paper decisiu a l'hora de configurar la pràctica mèdica de l'època, redundant amb això en una millor comprensió de la cultura mèdica barroca.
XIV Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica (2016)
http://hdl.handle.net/10261/162329
Malalts usuaris del pluralisme mèdic. Què aporta la història del pacient a la història de la medicina en l'Espanya de l'Època Moderna?