Ecosistemes marins

Abstract

La Mediterrània és una mar semitancada que actua com a conca d’evaporació de l’aigua atlàntica que entra per Gibraltar. És una mar oligotròfica en conjunt, que acull una gran biodiversitat i presència d’espècies endèmiques. Les poques dades existents apunten que l’escalfament global es reflecteix a la Mediterrània amb una pujada del nivell del mar durant el segle passat i, en els últims 30 anys, un increment de la temperatura de l’aigua superficial d’uns 0,7 ºC, una progressiva salinització de les aigües mitjanes i profundes, i un enfortiment de l’estratificació. Els models prediuen que aquestes tendències s’han de mantenir. De fet, la referència més plausible a allò que espera a la Mediterrània la podem trobar en els períodes perllongats de fase positiva de l’oscil·lació de l’Atlàntic Nord (NAO) que ja hem tingut, i que han representat una disminució apreciable de la pluviometria i del vent, un escalfament de l’aigua superficial, i un allargament del període d’estratificació. Els efectes sobre els ecosistemes de la Mediterrània ja s’han deixat veure per mitjà de: (a) una tropicalització de les espècies d’algues, invertebrats i vertebrats, amb afavoriment de les espècies més termòfiles respecte a les més pròpies de mars temperades; això val també per als peixos d’interès comercial, sobretot aquells les poblacions dels quals ja es troben en una situació crítica per l’explotació pesquera; (b) episodis de mortalitat massiva d’invertebrats sèssils del coral·ligen mediterrani, deguts a períodes d’escalfament anòmal de l’aigua en l’època en què l’aliment escasseja; (c) afavoriment del fitoplàncton i els herbívors més petits per causa de l’allargament del període d’estratificació de l’aigua, i afavoriment dels carnívors gelatinosos, incloses les meduses; pel que fa a aquestes últimes, l’augment de la temperatura n’afavoreix la reproducció, i la falta de pluviometria afavoreix que les brises les acostin a les platges; (d) una disminució de la capacitat de la Mediterrània per capturar CO2 atmosfèric, com a resultat dels canvis anteriors i de la disminució de la solubilitat d’aquest gas amb la temperatura de l’aigua. Davant dels canvis previstos, la voluntat d’anticipar-los i mitigar-los en la mesura del possible, i la necessitat de fer-ne un seguiment, hom recomana invertir en coneixement (recerca i observació), conservació de zones que serveixin d’indicadors de canvis relacionats amb el clima, i reducció de les sinergies que acceleren aquests canvis, com la sobrepesca, la destrucció i transformació d’hàbitats, la sobreexplotació dels recursos hídrics a terra, i la pol·lució