DSpace

Digital.CSIC > Recursos Naturales > Instituto de Ciencias de la Tierra Jaume Almera (ICTJA) > (ICTJA) Artículos >

Open Access item Evolución tectonoestratigráfica de los Catalánides

Authors:Anadón Monzón, Pedro
Colombo Piñol, Ferrán
Esteban Cerdà, Mateu
Marzo Carpio, M.
Robles Orozco, Sergio
Santanach, Pere
Solé Sugrañes, Lluís
Keywords:Catalánides, Tectonica, Estratigrafía
Issue Date:1979
Publisher:CSIC - Instituto de Ciencias de la Tierra Jaume Almera (ICTJA)
Citation:Homenatge a Lluís Solé i Sabaris. t 14 (1979), págs. 242-270
Abstract:[EN] Catalanids have been divided into several units which have undergone differentiated paleogeographical and stratigraphical evolutions during Mesozoic Preorogenic conditions. These units had a rather differentiated behaviour during the Paleogene compressive events. Longitudinal basement faults separate three structural zones. These deep faults are more ahundant in the intermediate zone between the internal and external zones. Mesozoic lithostratigraphical units wedge out in the intermediate zone. The wedging of the sedimentary bodies and the reactivationofthe old faults during the compressive event could have heen a major cause for the development of the thrust faults that occur in the intermediate zone. Transverse faults divide the Catalanids into three paleogeographical sections. Thus structural and paleogeographical units are limited by two ortogonal nets of basement faults. Five depositional macrosequences recorded the vertical movement of these units throughout the Mesozoic. The analysis of the lithostratigraphical units of the margin of the Ebro basin provides insight into the relationship between the sedimentary facies and the main compressive structures of the Catalanids. The tectonic style strongly differs from the external to the internal zones. Paleozoic basement crops out in the extemal zone under a folded but undetached thin sedimentary cover while the relatively thick sedimentary coverof the internal zone has beendetached from the basement upon several decollement layers of Triassic evaporites. The internal zone thrust over the external one along the intermediate zone. Longitudinal grabens and half-grabens filled with marine and fluvial Miocene sediments are limited by near-vertical normal faults. The foundering of these basins must be related to the Neogene distensive events of the Western Mediterranean. Ancient strike-slip and reverse faults could have been reactivated as normal faults. Catalanids could have been an area of active faulting activity in the northeastern end of the Prebetic platform, between the ancient Ebro massif and the Balearic promontory. The sediments of the internal zone were deposited in a welldefined narrow basin in the Iberian plate while those of the external zone were deposited on the margin o the Ebro massif. The Catalanids fracture zone could have been a narrow seaway connecting two active plate margins, the Pyrenean margin to the north and the Betic margin to the southeast.
[CAT] Proposem una divisió dels Catalanids en unitats que reflecteixenun comportament paleogeografic i estratigrafic diferent durant I'etapa preorogenica (Mesozoic) i un de tectonic relativament diferenciat durant l'etapa compressiva (Paleogè). Distingim els sectors (extern, intermedi i intern) limitats per falles de sòcol longitudinals, paral.leles a la serralada, la majoria de les quals es concentra en una zona que separa els sectors extern i intern. En aquesta zona (sector intermedi) s'hi atasconen les unitats litoestratigrafiques mesozoiques. Aquest atasconament, conjuntament amb la reactivació de les fractures profundes, és el responsable, durant I'etapa compressiva, de la localització en el sector intermedi dels fronts de les principals estructures d'encavalcament. També distingim les unitats que hem anomenat domini; (septentrional, central i meridional), que estan limitades per fractures transversals a la serralada. Així, doncs, les unitats queden limitades per dos sistemes de fractures de sbcol aproximadament ortogonals. En el Mesozoic definim cinc mncroseqüències deposicionals que registren els principals moviments, essencialnient verticals, de les unitats definides. L'anilisi de les unitats litoestratigràfiques del marge de la concade I'Ebre posa de manifest la relació entre les facies i potencies de les diferents formacions i les principals estructures de compressió que es desenvolupen en els Catalinids. La diferencia entre I'estil de les estructures dels diferents sectors (presencia o absencia de terrenys paleozoics, autoctonia o «decollement» de la serie mesozoica, intensitat del plegament i fracturació, etc.) és notoria. Durant el Neogen tingué lloc una distensió generalitzada, que en els Catalànids aprofita, principalment, les falles longitudinals, en general antigues falles desenvolupades durant les etapes preorogenica i compressiva. Els Catalànids són el resultat dc la tectonització de la prolongació nororiental de la plataforma prebètica, entre el massís de I'Ebre i el llindar balear, a I'interior de la placa Iberica, entre els marges actius del pirineu i les serralades Betiques. El sector intern correspondria a una fosa local a I'interior de I'esmentada plataforma, mentre que el sector extern seria el marge suroriental del massis de 1'Ebre.
URI:http://hdl.handle.net/10261/7060
ISSN:1695-6133
Appears in Collections:(ICTJA) Artículos

Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.