Esclaus i propietaris d'esclaus a la Barcelona de 1424-1425. Una aproximació des del punt de vista sòcio-professional

Abstract

El 31 d'agost del 1413, les Corts de Barcelona aprovaren diversos capítols sobre la guarda i seguretat dels esclaus del Principat, segons els quals tots els residents a Catalunya que posseïssin esclaus mascles haurien de declarar-los i d'assegurar-los obligatbriament a la Generalitat contra les fugues; la inscripció de les esclaves, en canvi, seria voluntària. Els esclaus haurien de ser declarats als diputats generals i les diputacions locals. Sembla que l'acord del 1413 no es posa en execució fins el 1421, després de les Corts de Tortosa, tot i que la seva confirmació a la cancelleria reíal -amb algunes modificacions- feta per la reina Maria data de l'any següent. La Secció Generalitat de l' Arxiu de la Corona d' Aragó ha conservat el registre de l'administració de l'ofici de la guarda dels esclaus de la vegueria de Barcelona del primer semestre de l'any 1425. Els treballs de J. Miret i Sans i de Ch. Verlinden, que ja havien estudiat aquesta institució, semblen suggerir, en algun mornent, la conservació d'altres registres, però només fan menció explícita del que es conserva actualment.