Etnomusicologia catalana: entre la Literatura, la Musicologia i l'Antropologia

Abstract

Tot donant una ullada retrospectiva a la historia de l'Etnomusicologia del país, no resulta massa difícil de constatar-ne tres etapes bastant ben marcades que es distingeixen entre si per la diferent importància que de manera correlativa han tingut la Literatura, la Musicologia i l' Antropologia. Es tracta, com és evident, de tres ambits de coneixement imprescindibles per a l'Etnomusicologia, tant, que habitualment hom la subordina a la segona o a la tercera d'aquestes disciplines. Pero encara que no es pugui negar que totes tres han estat -almenys des de principis de segle- sempre presents d'alguna manera de forma simultània en el desenvolupament de l'Etnomusicologia catalana, també és cert que han exercit una desigual influència en funció de l'epoca de la qual es tracti. Segons el predomini d'una o altra, o de la diferent importancia que se li atorgui, hom pot establir al llarg de l'eix temporal de la recerca etnomusicologica a casa nostra, tres etapes distintes: la primera, fortament marcada per la investigació literaria, abasta des dels començaments de les activitats de recollida de cançons tradicionals fins a finals del segle XIX. La segona etapa s'inicia tot seguit quan hom pren plenament consciència de la importància del fet específicament musical per a la recerca. Es tracta d'una fase en la qual l'Etnomusicologia es nodreix principalment dels metodes i objectius de la Musicologia; el seu punt culminant arriba amb la celebració del III Congrés de la Societat Internacional de Musicologia a Barcelona, tot just abans d'esclatar la Guerra Civil espanyola. A partir de la represa de les activitats etnomusicològiques en temps de la postguerra fins l'actualitat, es van dissenyant de manera gradual i sense que -almenys en un principi- això no signifiqui cap canvi dràstic en relació a l'etapa anterior, un intent d'acostament a la teoria antropològica; aquesta seria, doncs, la tercera etapa.