Els catalans a Tunis a mitjan segle XV. A l'entorn dels Vives i dels monopolis de la pesca de corall

Abstract

A les seves "Memorias históricas", Antoni de Capmany i de Montpalau va publicar-hi dos documents, conserváts a l'arxiu municipal de Barcelona, que posaven de manifest que, el 1446, un mercader barceloní establert a Tunis, anomenat Rafael Vives, havia arrendat la pesca de corall d'aquell regne. Es tracta d'una carta del 20 de novembre de 1446, enviada pels consellers de Càller als de Barcelona, i de la resposta que, posteríorment, el 14 febrer de 1447, aquests els van donar. Fent-se ressó de les queixes de corallers calleresos que corallaven a les mars de Barbaria, els consellers de Càller denunciaven als de Barcelona que Rafael Vives els imposava el pagament d'una tercera part del corall que pescaven, cosa que, segons deien, els portava a la ruïna. Per això, demanaven intercessió als consellers de Barcelona, tot pregant-los que intentessin convèncer Lluís Vives, un germà de Rafael que vivía a Barcelona, perqué el persuadís que es conformes amb l'exacció de només una desena part del corall pescat