Antoni Ballester i l’Antàrtida. Del Magga Dan a la Base Antàrtica Espanyola

Abstract

Antoni Ballester i Nolla va néixer el 16 de maig de 1920 a Mont-Roig del Camp, on el seu pare era mestre; anys després, la família es va traslladar a Barcelona. Amant de la llibertat des de ben jove, va mentir sobre la seva edat i es va apuntar a l’exèrcit republicà com a voluntari per lluitar contra el feixisme. Acabada la guerra i després d’un període en camps de refugiats a França, va estudiar Ciències Químiques a la Universitat de Barcelona. Esperit curiós i desitjós d’aventura, va ser un dels primers submarinistes espanyols i un actiu membre del Centre Excursionista de Catalunya, practicant d’activitats com l’espeleologia o l’esquí de fons. A finals dels anys cinquanta, a través d’una recomanació de Ramon Margalef, es va traslladar a Veneçuela i va esdevenir director de l’Instituto de Ciencias del Mar de Isla Margarita (actualment Estación de Investigaciones Marinas de Margarita, EDIMAR), on va organitzar el laboratori oceanogràfic de la Fundació La Salle de Ciències Naturals. De retorn a Barcelona, va esdevenir investigador de l’Institut d’Investigacions Pesqueres (IIP) de Barcelona, pertanyent al CSIC. L’any 1971 es va doctorar en Ciències Biològiques per la Universitat de Barcelona, amb una tesi interdisciplinària (característica no gens freqüent a l’època) que tractava de l’aplicació de l’anàlisi dels pigments fotosintètics a l’estudi del fitoplàncton. L’aventura antàrtica d’Antoni Ballester va començar l’any 1966, quan va rebre una invitació de l’Institut Royal des Sciences Naturelles de Belgique (Koninklijk Belgisch Instituut voor Natuurwetenschappen en flamenc) per participar en una expedició Belgo-Holandesa a l’Antàrtida a bord del vaixell Magga Dan. [...]