Esclaus i esclaves a la Barcelona medieval

Abstract

Sovint, l’existència de l’esclavitud a les comunitats urbanes de l’Europa occidental de l’Antic Règim ha passat desapercebuda, reduïda a la categoria d’anècdota o analitzada com una rara avis relacionada amb l’ostentació del poder de les elits. Tanmateix, els esforços duts a terme durant les dues darreres dècades (i, encara, avui en dia) per comprendre’n l’abast han estat fructífers, especialment en terres catalanes i, més concretament, a la ciutat de Barcelona, un observatori privilegiat per a l’estudi d’aquest fenomen des d’una perspectiva cronològica àmplia. La història de l’esclavitud a la Barcelona medieval s’inicia al començament del segle XI, quan comencen a documentars’hi els primers esclaus musulmans, i finalitza a les acaballes del segle XV, quan el primer tràfic negrer impactà a la península Ibèrica abans de fer-ho al Nou Món. Entre aquests dos moments, de sortida i d’arribada, el desenvolupament de l’esclavitud medieval va fer un viatge que la dugué de terres ibèriques a la mar Negra i els Balcans, i de l’orient mediterrani a les costes occidentals de l’Àfrica subsahariana. El ritme el van marcar els canvis geopolítics, econòmics i comercials que se succeïren a la Mediterrània.