Centres d'investigació i recerca arqueològica a Catalunya: reflexions des de l'Agència Estatal CSIC

Abstract

La recerca arqueològica realitzada a Catalunya des del CSIC té una llarga història tot i que s’ha dut a terme amb una certa discontinuïtat. Els orígens es remunten a l’any 1958, quan es va constituir l’Instituto de Arqueología del Mediterráneo sota la direcció dels Drs. Martín Almagro i Lluís Pericot, tasca prosseguida pel Dr. Joan Maluquer i que finalitzà als anys vuitanta quan la seva darrera titular, la Dra. Mª Eugenia Aubet, va optar per una càtedra universitària. Després d’uns anys sense personal vinculat ni activitat científica en aquest àmbit, es va reprendre la recerca arqueològica de la mà de la Dra. Assumpció Vila a la Institució Milà i Fontanals de Barcelona, centre adscrit a l’àrea científica d’Humanitats i Ciències Socials del CSIC. Així, en aquest institut es va crear l’Àrea d’Arqueologia, que l’any 1994 es va reconvertir en Laboratori d’Arqueologia. Degut a les canviants regulacions administratives i científiques l’any 2004 es va constituir el Departament d’Arqueologia i Antropologia, en el marc del qual s’han anat succeint diversos grups de recerca fins que, recentment (2014), han quedat instituïts els dos grups de recerca arqueològica vigents: Complexitat i Dinàmiques Socio-Ecològiques (CASES) i Arqueologia de les Dinàmiques Socials (ADS). Els components d’aquest darrer grup som els autors d’aquesta contribució.