2024-03-29T00:53:02Zhttp://digital.csic.es/dspace-oai/requestoai:digital.csic.es:10261/545302019-12-05T12:21:07Zcom_10261_19com_10261_7col_10261_272
00925njm 22002777a 4500
dc
Morelló Baget, Jordi
author
2007
En síntesi, els diferents aspectes tractats aquí es corresponen amb una etapa
caracteritzada per l’ascens imparable de l’endeutament censal: si el 1356, any
de la primera emissió de deute públic a Barcelona, el municipi s’obligà per unes
385 lliures de pensions, a la dècada de 1380 aquestes pensions ja ultrapassaven
les 7.000; i a finals del Trescents, en el moment de la signatura del Contracte de
Barcelona, s’havia arribat a poc més d’11.600 lliures barceloneses, xifra que
encara podria ser bastant més elevada (fins a 32.000) a tenor de les informacions
recollides per certs autors. En correlació amb aquest increment espectacular de
les pensions, també s’havien multiplicat els creditors, tant barcelonins com
d’altres indrets del Principat. La Corona, no
sols havia propiciat les primeres emissions realitzades a Barcelona el 1356, sinó
que també intervingué concedint llicències al municipi (el 1385, el 1390) per fer
noves emissions de censals i liquidar deutes anteriors. En qualsevol cas, el municipi seguí confiant la gestió dels seus
afers a la capital catalana a altres mercaders i/o financers catalans. Un dels personatges
més involucrats en aquesta administració fou Pere Ballester, el qual
veiem actuar com a síndic a cavall dels segles XIV-XV. Aquest Ballester i d’altres
ciutadans barcelonins figuren com a signants del Contracte de Barcelona (1396),
que semblà crear unes bones expectatives per solucionar el problema del deute,
en la línia dels pactes establerts per la mateixa època en altres municipis. Ara
bé, la pretensió –feta explícita a propòsit d’aquest mateix contracte– de redimir
tot el deute censal, fins i tot fixant terminis concrets (com els 15 anys indicats
en la nova proposta formulada per Ballester-Manresa), era ben bé una quimera
impossible de realitzar quan, d’altra banda, es continuaven fent quantiosos
pagaments a la Corona per altres menes de donatius o prestacions. Aquesta problemàtica,
lluny de minvar de la manera com alguns havien promès, seguí marcant
i condicionant el rumb de la política municipal al llarg de tot el segle XV i
encara més modernament.
Barcelona, quaderns d'història (13) : 313-350 (2007)
1135-3058
http://hdl.handle.net/10261/54530
Deute públic
Mallorca
Segles XIV-XV
Creditors
Barcelona
Els creditors barcelonins i la gestió del deute públic de Mallorca